Foto R. Gallofré
El número 15 s’ha convertit en tota una icona de Santes. Pels que no sàpiguen de que va la cosa cal explicar que la nit del dia 25 de juliol els Gegants de Mataró surten de l’Ajuntament, a quarts de dotze de la nit, per enfilar Riera avall seguits per una gernació que s’ajup i salta al ritme seguit de El Bequetero. D'això en diem el Desvellament Bellugós i precedeix a l'Escapada a Negra Nit i la Ruixada i conformen la Nit Boja.
El número 15 s’ha convertit en tota una icona de Santes. Pels que no sàpiguen de que va la cosa cal explicar que la nit del dia 25 de juliol els Gegants de Mataró surten de l’Ajuntament, a quarts de dotze de la nit, per enfilar Riera avall seguits per una gernació que s’ajup i salta al ritme seguit de El Bequetero. D'això en diem el Desvellament Bellugós i precedeix a l'Escapada a Negra Nit i la Ruixada i conformen la Nit Boja.
Aquest invent mataroní, induït per la música valenciana de la Banda de Gaianes, és interpretat en altres ocasions on els capgrossos ens volem donar a conèixer. Fins i tot existeixen versions, no reconegudes, en altres poblacions catalanes. Convertit en himne oficiós de Les Santes fins i tot es pot baixar com a sintonia al mòbil.
Cal també dir, que després d’una llarga parada a la plaça de Santa Anna, on el personal aprofita per augmentar la taxa d’alcohol en la sang, la comitiva retorna Riera amunt cap a l’edifici consistorial. A la plaça hom té ocasió d’escoltar i ballar amb grups com La Coixinera (felicitats pel darrer treball “Titani”) i Escandall que van actuar ahir en una plaça i una Rambla on no hi cabia ningú més.
La pujada es fa, com la baixada, sempre al ritme de El Bequetero i comptant fins al mític 15.
O almenys aquesta és la teoria. De fet a mida que t’allunyes, o t’allunyen, de les bandes de música –aquest any l’Agrupació Musical del Maresme i la Banda Romàntica del Saladar- el so arriba més difús i la coordinació entre música i moviments es va perdent.
Aleshores es generen dinàmiques col·lectives pròpies que substitueixen l’original. Aquest any, una part del personal es dedicava a corejar el cant dels afeccionats del Cadis, apologia de l’alcohol i de la borratxera.
Com reconduir la situació i tornar als orígens és una qüestió a la que fa temps li donem voltes. Què si les bandes no s’escolten i caldria posar-ne més. Què si el que cal és sonoritzar la Riera. Tomba i gira i polèmica de Santes oberta.
Clarament alguna cosa cal fer si volem que, un dels elements més innovadors i que mou a més gent de Les Santes, no acabi absolutament desvirtuat.
Cal també dir, que després d’una llarga parada a la plaça de Santa Anna, on el personal aprofita per augmentar la taxa d’alcohol en la sang, la comitiva retorna Riera amunt cap a l’edifici consistorial. A la plaça hom té ocasió d’escoltar i ballar amb grups com La Coixinera (felicitats pel darrer treball “Titani”) i Escandall que van actuar ahir en una plaça i una Rambla on no hi cabia ningú més.
La pujada es fa, com la baixada, sempre al ritme de El Bequetero i comptant fins al mític 15.
O almenys aquesta és la teoria. De fet a mida que t’allunyes, o t’allunyen, de les bandes de música –aquest any l’Agrupació Musical del Maresme i la Banda Romàntica del Saladar- el so arriba més difús i la coordinació entre música i moviments es va perdent.
Aleshores es generen dinàmiques col·lectives pròpies que substitueixen l’original. Aquest any, una part del personal es dedicava a corejar el cant dels afeccionats del Cadis, apologia de l’alcohol i de la borratxera.
Com reconduir la situació i tornar als orígens és una qüestió a la que fa temps li donem voltes. Què si les bandes no s’escolten i caldria posar-ne més. Què si el que cal és sonoritzar la Riera. Tomba i gira i polèmica de Santes oberta.
Clarament alguna cosa cal fer si volem que, un dels elements més innovadors i que mou a més gent de Les Santes, no acabi absolutament desvirtuat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada