Dia que comença a les set en punt quan sonen els primers coets de les matinades i es senten els primers sons de les gralles. Cal preparar-se per anar a ofici i cal fer-ho amb temps. S’ha d’esmorçar que el matí és molt llarg.
Poc abans de les vuit atenc una entrevista a Catalunya Ràdio. Que recomanaria a algú de fora de Mataró de la festa de Les Santes d’avui? La Missa de Glòria de Mossèn Blanch sens dubte. Una peça única que només es pot escoltar a Mataró i el dia de Les Santes.
A les nou cap a l’Ajuntament vestits de vint-i-un botó. Molta gent a la Riera. Cal saludar a tothom, posar-se la banda, atendre els convidats, agafar la vara d’alcalde i esperar que arrenqui la comitiva. A dos quarts de deu cap a ofici. Una passada única, amb moments molt màgics que cal viure per entendre’ls. El carrer Nou i Santa Maria. La basílica plena de goma a gom. Tres hores llargues d’ofici amb el cor i l’orquestra interpretant la partitura de Mossèn Blanch. És la darrera vegada que la dirigeix, després de molts anys de fer-ho el mestre Canals.
A la una el sol cau a plom sobre la porta de Santa Maria i al gentada ocupa tot l’espai. Surten les relíquies, els castellers aixequen un pilar –novetat molt encertada de l’any passat-, l’àliga balla, els colombòfils obren les gàbies per deixar volar lliurement un estol.
Tirem carrer Santa Maria avall, poc a poc, situades les autoritats entre l’àliga i la banda. El garbuix és considerable, tot sembla improvisat però es desenvolupa seguint uns canons molt ben establerts. Bones Santes1 és la frase més repetida al llarg del dia. Plaça Gran i carrer d’en Pujol. El carrer de Les Santes. A mig carrer l’altaret en honor de Santes Juliana i Semproniana. Riera amunt cap a l’Ajuntament.
Al balcó el sol pica sense clemència. Aquesta ha de ser la dormida més formal de totes Les Santes.
Després el ritual es trasllada a l’interior del Saló de Plens. Els regidors i la gent de les colles comparteixen begudes mentre la banda toca les músiques més santeres.
Corrents cap a dinar. Aquest any ni dinar de Festa Major ni becaina. Dutxa ràpida, un mos i cap a Barcelona. Es signa un important acord entre la Generalitat i l’AMTU sobre finançament del transport públic. Aquests de can Fanga no saben que són Les Santes?. A les cinc a l’auditori del Palau de la Generalitat. Arribo just a l’inici de la passada. Dubtes sobre el temps. Es decideix tirar endavant. Mitja passada i cap a l’Ajuntament a esperar l’arribada de les colles per la dormida.
Quan acaba de ballar l’àliga cap a Televisió de Mataró. La Núria Peidro fa, aquest any, el programa especial de Santes. Pregunta innocent: aquestes Santes són les seves terceres Santes, .... . Resposta ràpida: no, ja n’he viscut moltes Santes, que hi ha vida més enllà de l’Ajuntament. Rectificació de la periodista: volia dir com alcalde. Resposta: ahhh!. Entrevista cordial sobre temes de Santes.
Sopar fred al mateix Ajuntament i cap els Focs. La platja i el passeig marítim ple de gom a gom. No recordo haver vist mai tanta gent. Vint minuts de llum i soroll. Un bons focs. Felicito als pirotècnics de la casa Tomàs. Un tomb llarg pels escenaris del Passeig Marítim i cap a casa.
A les set del matí torna a sonar el despertador. Sant tornem-hi que el dia serà llarg.
Ja vaig dir a la Crida que la setmana de Santes és la que vivim més intensament.
Per mostra el dia 27: Santes Juliana i Semproniana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada