Presideixo un acte que no m’agrada, però que faig ben a gust: la recepció a l’Ajuntament als nens i nenes sahrauís que passaran unes setmanes entre famílies de Mataró i del Maresme.
No m’agrada, perquè m’estimaria no haver-lo de fer per innecessari. Seria senyal que la situació al Sàhara hauria canviat i que el greuge històric i el conflicte polític s’hauria resolt. M’agradaria llavors rebre els nens i nenes en una situació de normalitat que, ara per ara, sembla lluny de poder ser una realitat.
Ho faig a gust. Primer perquè els nens i nenes s’ho mereixen. I després perquè és just reconèixer l’esforç solidari de les famílies que els acullen.
Encara que crec que aquests nens i nenes, amb la seva senzillesa ens poden ensenyar moltes coses que en el nostre món, a voltes massa opulent, sovint oblidem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada