header-photo

Fulls d’estiu: els fills d’Abraham



No fa massa dies vaig haver de modificar el text d’un escrit en el que parlava de la guerra que enfronta als fills d’Abraham. Per algunes persones, que van llegir el text, només els israelites són fills d’Abraham. L’error és força comú i s’oblida que Abraham –l’Ibrahim dels musulmans- és considerat el pare de jueus i àrabs. De fet la mesquita de la Roca a Jerusalem està aixecada sobre el mont Moriah, lloc on la tradició situa el sacrifici frustrat d’Ismail –l’Ismael de la Bíblia-.

Faig aquestes consideracions a tomb de la simplificació que sovint es fa dels conflicte enter palestins i jueus. El maniqueisme imperant quasi obliga a prendre partit per uns dels dos pobles. Amb la circumstància que si critiques les decisions del govern israelita automàticament ets titllat de antisemita. Si pel contrari qüestiones les accions de Hizbolà aleshores et converteixes en sospitós de sionista.

No resoldrem la situació ara i per això em limito a suggerir algunes lectures sobre el tema que ajudin a tenir un major coneixement i una millor perspectiva històrica del conflicte.

El primer llibre és d’en Thomas Cahill: “El legado de los judíos”. El subtítol del llibre és una pura definició del seu contingut: “El modo en que una tribu de nómadas del desierto cambió el modo de pensar y sentir de Occidente”.

El segon llibre és de Sami Naïr: “Las heridas abiertas”. Emmarcat en la problemàtica general del Mediterrani, l’autor francès hi dedica un capítol a tractar el conflicte de l’Orient Mitjà. Una de les frases del llibre: “El Estado de Israel existe, el pueblo palestino también” és tot un posicionament davant les paraules del sionista Max Nordman referint-se a Palestina: “una terra sense poble per un poble sense terra”.

L’obstinat negacionisme israelita deixa poques sortides a una solució pactada del conflicte. També l’actitud àrab, musulmana en general, d’analitzar el conflicte com a xoc entre religions acaba d’enverinar la situació.

Amin Maalouf, escriptor libanès prou conegut, fa aportacions molt interessants en dos llibres ben diferents. El primer: “Las cruzadas vistas por los árabes” permet apropar-se a la història des d’un punt de vista ben diferent al que acostumen a fer-ho. En el llibre destaca la importància de la presència turca, que serà omnipresent i determinant a Palestina, durant gairebé tot el segon mil·lenni. Precisament la desfeta de l’imperi otomà dona origen al segon dels llibres: “Orígenes”, una biografia de la família Maalouf durant els anys de final del segle XIX i principis del XX. Una bona manera d’acostar-se al puzle religiós i polític que és el Líban.

La mala resolució de la liquidació de l’imperi otomà està en la base del conflicte actual. Un conflicte del segle XIX que a principis del segle XXI continua sense resoldre.