Sant Llíser de Virós
El bosc de Virós és una extensa massa forestal que ocupa una bona part del vessant est de la Vall Ferrera. Des de la serra del Farro –damunt Tírvia- fins a la vall de Tor. A la part més baixa domina el bosc de pi roig, amb un sotabosc molt net de molses i boixerola. Més amunt el pi roig és substituït pel bosc de pi negre amb nabiu. Les masses de coníferes estan esquitxades per prats de dall i per clapes de bedolls, faigs i avets.
Malgrat la continua explotació forestal a que ha estat sotmès el bosc manté una continuïtat i monumentalitat excepcional. Per aquestes boscúries es tenen les darreres notícies de la presència d’ossos –l’ossa de la Vall Ferrera- abans la reintroducció de plantígrads dels darrers anys.
No ens trobem, però, en un bosc verge. Ben al contrari, l’activitat humana ha estat secular i continua. L’extracció de mineral de ferro i de llenya per les fargues de la Vall Ferrera, el cultiu dels prats de dall i l’explotació de fusta maderable han configurat un paisatge harmònicament humanitzat.
Els conjunts de bordes, especialment les de Virós i de Buiro, certifiquen aquesta presència humana. Precisament en aquestes bordes trobem dues petites ermites romàniques molt interessants.
L’ermita de Sant Llíser de Virós és preromànica, citada ja l’any 839, amb un bonic arc visigòtic. Sant Llíser devia ser un sant força popular per aquestes valls doncs a Arcalís li tenen com a patró i expliquen que a la darrera persona que li posaren aquest nom va ser el bandoler Llíser d’Arcalís. Una bona peça que juntament amb el Meco de Tírvia varen fer d’aquestes contrades pirinenques l’escenari de les seves malifetes.
Amagada dins del bosc es troba la petita ermita de les Santes Creus de Buiro. És com una petita borda i al seu interior es trobaven –ara són a l’església d’Araós- la talla preromànica de la Majestat de Sant Creuet i la imatge romànica de la Verge de Buiro.
En els darrers anys s’han generat algunes activitats turístiques que, ben gestionades, poden ajudar a l’economia de la vall i evitar l’abandonament del bosc i de les bordes.
L’estació integral de muntanya Virós-VallFerrera és un lloc ideal per la pràctica de l’esquí nòrdic. Us en podeu ben riure dels que donen voltes –com els rucs a les sínies i amb bigoti inclòs- en un famós pla aranès. Les vistes, sobre la serra del Monteixo i cap el Montsent de Pallars, són d’una gran espectacularitat i l’esquí dins del bosc esdevé un autèntic plaer. Si a sobre teniu la sort de sorprendre el pas dels isards o del sempre esquer gall fer, aleshores acabareu donant-me la raó: el bosc de Virós és un lloc per perdre’s!
El bosc de Virós és una extensa massa forestal que ocupa una bona part del vessant est de la Vall Ferrera. Des de la serra del Farro –damunt Tírvia- fins a la vall de Tor. A la part més baixa domina el bosc de pi roig, amb un sotabosc molt net de molses i boixerola. Més amunt el pi roig és substituït pel bosc de pi negre amb nabiu. Les masses de coníferes estan esquitxades per prats de dall i per clapes de bedolls, faigs i avets.
Malgrat la continua explotació forestal a que ha estat sotmès el bosc manté una continuïtat i monumentalitat excepcional. Per aquestes boscúries es tenen les darreres notícies de la presència d’ossos –l’ossa de la Vall Ferrera- abans la reintroducció de plantígrads dels darrers anys.
No ens trobem, però, en un bosc verge. Ben al contrari, l’activitat humana ha estat secular i continua. L’extracció de mineral de ferro i de llenya per les fargues de la Vall Ferrera, el cultiu dels prats de dall i l’explotació de fusta maderable han configurat un paisatge harmònicament humanitzat.
Els conjunts de bordes, especialment les de Virós i de Buiro, certifiquen aquesta presència humana. Precisament en aquestes bordes trobem dues petites ermites romàniques molt interessants.
L’ermita de Sant Llíser de Virós és preromànica, citada ja l’any 839, amb un bonic arc visigòtic. Sant Llíser devia ser un sant força popular per aquestes valls doncs a Arcalís li tenen com a patró i expliquen que a la darrera persona que li posaren aquest nom va ser el bandoler Llíser d’Arcalís. Una bona peça que juntament amb el Meco de Tírvia varen fer d’aquestes contrades pirinenques l’escenari de les seves malifetes.
Amagada dins del bosc es troba la petita ermita de les Santes Creus de Buiro. És com una petita borda i al seu interior es trobaven –ara són a l’església d’Araós- la talla preromànica de la Majestat de Sant Creuet i la imatge romànica de la Verge de Buiro.
En els darrers anys s’han generat algunes activitats turístiques que, ben gestionades, poden ajudar a l’economia de la vall i evitar l’abandonament del bosc i de les bordes.
L’estació integral de muntanya Virós-VallFerrera és un lloc ideal per la pràctica de l’esquí nòrdic. Us en podeu ben riure dels que donen voltes –com els rucs a les sínies i amb bigoti inclòs- en un famós pla aranès. Les vistes, sobre la serra del Monteixo i cap el Montsent de Pallars, són d’una gran espectacularitat i l’esquí dins del bosc esdevé un autèntic plaer. Si a sobre teniu la sort de sorprendre el pas dels isards o del sempre esquer gall fer, aleshores acabareu donant-me la raó: el bosc de Virós és un lloc per perdre’s!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada