header-photo

Dues històries curioses



Descobreixo a El Temps, un interessant article d’en Lluís Bonada, sobre les incògnites que els erudits stendhalians plantegen entorn del viatge de Stendhal a Barcelona l’any 1837. D’entrada dubten de les dates que l’autor francès esmenta en Voyage de France, el dietari que recull l’estada del escriptor a Barcelona. La polèmica també s’estén al camí que va seguir des de França fins la ciutat comtal. Stendhal només parla de Mataró –d’aquí el meu interès per l’article- i no diu res d’altres ciutats catalanes que hauria d’haver travessant: Figueres, Girona. Per Pierre Martino, un dels millors estudiosos de Stendhal, l’escriptor no pot parlar d’aquestes ciutats doncs no hi va passar perquè va fer el viatge per mar. Embarcaria a Portvendres i desembarcaria a Mataró, cosa que explicaria perquè només parla de la nostra ciutat en el seu dietari. El paisatge que veuria des del vaixell serien “les cases blanques dels pobles, al mig de grans muntanyes cobertes de boscos de suredes”. Un paisatge que descriu com a “charmant”. Què diria ara Stendhal veient la nostra comarca des del mar?

La segona notícia la trobo, en forma d’un breu, a El Triangle. Parla de La Elvira, un vell i atrotinat veler que l’any 1949 va transportar 109 emigrants clandestins des de les Canàries fins Veneçuela. Val la pena llegir l’article i el post que he trobat remenant per Internet. Ideal per a gent que perd massa aviat la memòria i que es pensa que això dels cayucos és un fenomen nou.