El bloc d’en Gordillo

Foto Elpaís.es

Em sembla que ja he dit alguna vegada que acostumo a entrar diàriament al bloc d’en Gordillo. Les seves opinions m’interessen malgrat no compartir-les la majoria de les vegades. Però s’ha de reconèixer que en Saül s’ho treballa i que dona infinitat de pistes sobre temes d’actualitat política. En el post d’avui, sobre la celebració al Parlament de Catalunya de l’Onze de Setembre, ho ha brodat. Vaig declinar la invitació del president Maragall per l’acte de la Ciutadella i del president Benach –que avui ha inaugurat, a Mataró, l’exposició sobre la història del Parlament de Catalunya- per l’acte al Parlament. En Saül explica com li va anar i enllaça amb alguns dels bloggers que també hi eren.
Llegeixo el post d’en Jordi Pedret i comparteixo plenament el seu concepte de pàtria. En Pedret, per qui no el coneixeu, és una de les persones de conversa més amena que conec. La legislatura passada era el diputat de referència per la gent del Maresme i amb ell varem treballar temes relacionats amb el Cos Nacional de Policia. Eren moments molt difícils en els que el govern d’Aznar havia desmantellat la comissaria de Mataró molt abans del desplegament dels Mossos i la Policia Local havia d'assumir gairebé en solitari la seguretat de la ciutat.
També llegeixo el bloc del mataroní Antoni Cuadras. Preocupant, molt preocupant, el que explica de la conversa amb el president Pujol. Sobta el tremendisme i sobretot sobta l’obstinació en atorgar o negar títols de catalanitat. Avui, en la inauguració de l’exposició del Parlament, mentre reconeixia alguns vells militants socialistes en les fotografies de la transició, pensava en les paraules d’en Pujol. Com es pot negar tants anys de lluita i de treball per Catalunya dels homes i dones del PSC?
En Gordillo em posa en la pista del bloc de l’Iñaki Anasagasti. També a can Palauet he parlat de la manera com, almenys fins ara, s’ha desenvolupat l’acció política a Catalunya. Potser alguns han mitificat lo de l’oasi català, però la veritat és que, veient el que escriu el polític basc en el seu bloc, tinc alguns motius per pensar que efectivament a Catalunya es fa política d’una altra manera. I que per molts anys sigui així.