L’informe de la OCDE

Foto Elpaís.es

Llegeixo a la premsa escrita l’informe sobre educació elaborat per l’OCDE. Podeu llegir un extracte de l’informe a El País digital.

Les dades sobre el sistema educatiu espanyol són preocupants. Especialment rellevant el 34% d’alumnes que abandonen els estudis sense aconseguir graduar-se en ESO. Un percentatge altíssim si el comparem amb el 19% de mitjana dels països de l’OCDE.

Les causes poden ser diverses i sempre complexes. No hi ha paradigma més fals en educació que pensar que els resultats escolars depenen d’un sol factor i evitar l’anàlisi complerta del conjunt d’agents i factors que intervenen en el procés educatiu d’una persona.

La lectura atenta de les dades de l’informe poden ajudar a l’hora de treure conclusions i sobretot per posar remei a aquest greu dèficit del sistema educatiu espanyol I parlar de fracàs del sistema educatiu d’un país és gairebé sinònim de fracàs col·lectiu d’aquest.

La primera dada a tenir en compte és el període que analitza l’informe i per tant vincular aquest a determinades polítiques educatives. L’estudi arriba fins l’any 2004 i per tant queda plenament emmarcat dins dels governs del PP. No cauré en l’anàlisi simple d’atorgar tota la culpa a les polítiques educatives –que valoro molt negativament- dels governs populars i crec que cal remuntar-se més lluny i tenir en compte el propi disseny de la LOGSE.

El canvi de govern produït a Espanya l’any 1996 va condicionar decisivament el desenvolupament d’un sistema educatiu, dissenyat pel govern socialista, massa tendre i posa’t directament en la picota pels governs del PP. Segurament una continuïtat en les línies mestres de la LOGSE, amb els retocs que la pròpia realitat hauria acabat imposant, permetria uns resultats molt més encoratjadors i positius. Sobretot si els comparessin amb els resultats del sistema educatiu anterior, amb l’educació secundària no obligatòria i un percentatge molt alt d’alumnes que sortien de les escoles i abandonaven definitivament els estudis. És en aquest marc que cal fer l’estudi comparatiu de l’evolució del sistema educatiu espanyol.

No sembla aliè a la qüestió el descens del percentatge del PIB dedicat a educació a Espanya durant els governs del PP. Del 4’6 % l’any 1995, al 4’3 % l’any 2004. Es trenca una evolució positiva que des del 1970 no havia parat de créixer a Espanya. Sembla evident que l’educació no era una prioritat dels governs d’Aznar. Les darreres dades del Ministeri d’Educació apunten a una millora de la situació, amb un abandonament del 30’8% i un percentatge del PIB del 4’47%.

Hi ha un altre aspecte, crec que molt significatiu, que altera l’anàlisi comparatiu dels països de l’OCDE. En refereixo a la diferència evident que es manifesta al comparar els nivells de titulació entre Espanya i la resta de països. Superem la mitjana en nombre de titulats universitaris, estem a la par en batxillerats i tenim un dèficit molt considerable respecto a la mitjana en el nombre de titulats en Formació Professional.

Crec que aquí es troba precisament un dels greus problemes del nostre sistema educatiu. La manca de prestigi social i el descuit que el país ha manifestat per la Formació Professional aboca a milers d’estudiants a triar entre seguir estudis superiors, que moltes vegades no li interessen, o abandonar definitivament les aules.

Tot plegat dades per reflexionar i per plantejar en clau de país el futur del sistema educatiu. Més enllà de picabaralles ideològiques que s’han demostrat funestes per l’educació a Espanya.