Diari de campanya: el notari de Doñana

Farreres

La pregunta del dia és qui va guanyar el debat d’ahir a TV3. La resposta es gairebé unànime, ningú. Però també, gairebé tothom indica que el perdedor va ser l’Artur Mas. I es que es veia venir. La prepotència l’està perdent. Ahir el va perdre.

Embogit per unes enquestes que l’assenyalen com a favorit per guanyar, empès per uns assessors que han demostrat a bastament que qualsevol mitjà és bo per assolir l’èxit, Mas s’està precipitant en una carrera que pot ser imparable. El dubte, més que raonable, és cap on? Cap a la presidència de la Generalitat? Cap al fracàs en aquestes eleccions?.

Cap a la presidència cada dia ho té pitjor. Després de ressuscitar el tripartit i d’anar al cal notari per a signar que no pactarà amb els popular, Mas es troba aïllat políticament. Pot semblar una jugada arriscada, segurament ho és. Almenys que les visites a Doñana hagin sovintejat més del que sabem i es guardi algun as a la mànega. Si Piqué s’ha d’empassar un pacte amb CiU ho farà. No seria la primera vegada que a Madrid li diuen el que ha de fer. Impossible? L'avantatge dels nacionalistes, d'aquí i de l'allà, és que amb l'excusa de la "pàtria" es pot justificar qualsevol cosa. Recordeu lo del “Pujol, enano habla en castellano”. Poques setmanes després els convergents votaven la investidura d’Aznar. Aquest tornava la delicadesa parlant català en la intimitat.

Té raó Artur Mas quan diu que ell juga fort en aquestes eleccions. És que s’ho juga tot. El seu futur polític només passa per guanyar, qualsevol altre resultat seria un autèntic desastre per la seva carrera política. Tocat i enfonsat! De totes maneres, per si ho necessita, algun dels meus amics almonteños em poden donar el telèfon del notari del poble.

Copiar i mal traduir al català les estratègies i tàctiques que es fan servir a la política madrilenya acostuma donar mals resultats fora de la “Villa y Corte”. I en Mas sembla entestat en fer-ho. En parla avui en Josep Cuní a El Periódico i ja vaig avisar l’altre dia en el post “españolear”.

Però el debat va donar per bastant més que la clatellada d’en Montilla a en Mas. I és que va situar-se clarament el l’eix dreta-esquerra, superant la monopolització que fins ara l’eix Catalunya-Espanya havia tingut sobre la campanya. El tripartit va poder desplegar totes les veles i navegar còmode explicant els resultats de l’obra de govern i els partits d’esquerra van poder explicar les seves propostes de política social. Just el que buscàvem. No és d’estranyar, com diu l’Iceta, que a can PSC es celebrés el resultat del debat. Esperem que diuen les enquestes demà, seguim treballant amb humilitat i deixem per d’altres els numerets berlusconians.