Españolear, españolear, es lo que hacen los turistas cuando vienen por acá. M’he recordat de la cançó d’en Manolo Escobar llegit els comentaris sobre el, ja famós, DVD de la factoria Madí.
En els àmbits nacionalistes de la política catalana, quan es pretén desqualificar quelcom, se l’acusa d’espanyolitzar. L’exemple més recent ha estat el d’Artur Mas davant els fets de Martorell. No es mossega la llengua en Lluís Mauri a El Periódico a l’hora d’analitzar les paraules del convergent.
Després de la presentació, amb bombo i platerets, del polèmic vídeo, la pregunta que em ve al cap i seguint, evidentment*, el fil del raonament d’en Mas és: qui "espanyolitza" ara? Qui enterboleix, amb estil barroer propi de l’emissora episcopal espanyola, la política catalana? Qui fa política destructiva, enlloc de propostes de govern?. La resposta a aquestes preguntes és òbvia.
M’interessa més preguntar-me el perquè. Sembla, almenys això diuen els que entenen en comunicació, que no està gens clar que el vídeo aconsegueixi els objectius pretesos. Més aviat avisen del risc de despertar el vot socialista. O sigui que igual han fet el negoci d’en Robert i les cabres.
Al bloc d’en Saül Gordillo trobareu una bona reflexió sobre el tema i a més podreu conèixer el que pensa una part de la blogesfera llegint els nombrosos comentaris que enllaça. En destaco el d’en Manuel Cuyàs (total les pel·lícules d'en Manolo Escobar les feien a Mataró al Clavè, el mateix cinema de La Rambla on vaig veure El bueno, el feo y el malo) a El Punt. També constato, llegint el bloc del de Calella, que la reacció més virulenta al vídeo sembla venir de l’òrbita sobiranista. La blogesfera socialista guarda -amb l'excepció d'en Bassas, en Cuadras, en Terradas i algú altre- un prudent silenci. Demà l'Iceta es despatxarà, segurament, a gust.
Demà, quan baixi a recollir el diari, no em quedarà més remei que agafar el DVD. De fet ja em va arribar ahir al matí. Deu córrer per la cartera, on s’estarà fins que faci neteja. No penso perdre el temps el mirar-lo. Total no aclareix si el tripartit va tenir res a veure en la traïció i mort de Nostre Senyor Jesucrist. Clar que aquests fets van passar fins i tot abans que el Pacte del Majestic i la investidura de José Maria Aznar com a president d’Espanya.
El que deia al principi: españolear!
*Evidentment dedicat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada