Diari de campanya: sobreactuats!

Foto Elpaís.es

A la política, com a tot arreu, hi ha gent que sobreactua. Qui es pensi que aquesta és una “qualitat” únicament dels actors s’equivoca. Qui no coneix algú que quan parla per telèfon sembla que estigui retransmetent la trucada? No heu observat mai aquests individus sempre pendents de l’efecte que fan les seves paraules sobre la resta dels mortals? Gent que no sap anar pel món sense pretendre convertir-se en centre de l’atenció immediatament. El problema ve quan d’això se’n fa un estil i una manera d’entendre el món.

La política, sense tenir tampoc l’exclusivitat, té alguns exemplar sensacionals d’aquests individus. El més conegut, i que guanyaria de carrer qualsevol rànquing, és l’Eduardo Zaplana. La política catalana –deu ser per això de l’espanyolització?- no està exempta d’aquests tipus d’individus. No em refereixo a elements que volen resoldre els problemes a bufetades, sinó a elements de més gruix polític.

Perquè, digueu-me sinó, a que respon el numeret del notari de l’Artur Mas. Una sobreactuació, en clau electoralista, digna dels millors comediants. Si amb la seva paraula no hi ha prou i necessita que un notari doni fe, que passarà a partir d’ara? Portarà, dia i nit, un notari de guàrdia per cada vegada que es comprometi a alguna cosa? Haurem de fer la resta dels polítics el mateix per salvaguardar la nostra credibilitat? O és senzillament un brindis al sol?

Perquè signar que no tindrà pactes estables –dels esporàdics no diu res- amb el PP, si hem de fer algun cas de les enquestes electorals, és ben senzill. Només en la millor de les hipòtesis de RAC1, CiU pot sumar majoria suficient amb el PP. Més pa que formatge? Doncs sembla que sí.

La reacció al numeret no s’ha fet esperar, i tant la premsa escrita com la bloquesfera (manllevo el mot del bloc d’en Gordillo, que per cert ha canviat de direcció) en van plenes. L’Iceta, en Varela, en Fancelli per posar alguns exemples.

Tot plegat podria semblar còmic si no fos perquè la lectura detallada de l’anomenat “contracte amb els catalans” –aquest document, a diferència del que vaig fer amb el famós DVD, sí que l’he llegit- posa de manifest unes grans dosis d’irresponsabilitat política. Hi ha apartats sencers del document que en Mas sap que no podrà complir per manca de competències. Clar que per això ja s’ha inventat el victimisme i “la culpa és de Madrid”.