Fa temps que m’interessen especialment les contraportades dels diaris. Tenen un aire de frescor que moltes vegades costa de trobar dins dels diaris. Suposo que estan pensades per a ser llegides al marge de la resta de pàgines. Com una mena de solo que s’interpreta amb perfil i nom propi.
Imagino que els pacients lectors d’aquest bloc hauran descobert quins diaris llegeixo habitualment. Les cites que faig sovint donen pistes més que suficients sobre els meus gustos periodístics. Amb les contraportades també em passa i avui en recupero algunes dels meus diaris de referència.
Per exemple la contra d’avui de La Vanguardia. En Víctor-M. Amela la hi fa a en Sebastià Salvadó, president del RACC (que és molt més un club: 1.125.000 socis). El que diu és contundent: “Hay que endurecer penas para los infractores, convertirlos en apestados sociales”.
D’una tendresa absoluta és la contra de dimecres passat de El Punt. En Jaume Vidal explica la història d’una vella fotografia, feta a Tarragona, darrera la que s’amagava una carta escrita el dia de Nadal de 1935. La carta la signa suposadament el pare del Ramonet de la Conxita. En Ramonet no podia ser doncs aleshores era un nadó de pocs mesos. Malgrat tot escriu al seu avi: ”Encara que sóc petitet, sóc eixerit i no tinc fred”.
A la contra -que a El Periódico titulen “L’entrevista”- també del dimecres passat, la Montse Capdevila entrevista a Luz Casal. La cantant asturiana explica molt bé el sentit i el sentiment de les seves cançons: “que l’honestedat és un valor, que la mentida és una malaltia, que quan ets feliç ho has d’aprofitar”.
A El País la contra no té títol. És només la darrera pàgina del diari, però acostuma a ser molt interessant. Com l’entrevista de Karmentxu Marín a Luís Martín Mingarro, diumenge passat. El degà del col·legi d’advocats de Madrid diu coses com: “Mis canas al aire son perfectamente aptas para menores”.
I no us penseu que els gratuïts no cuiden les contres. A l’última pàgina del diari gratuït Més Maresme trobareu un parell de bitllets sempre sucosos i que els seus autors titulen com “No és confidencial”.
Comparant contres i portades s’arriba a endevinar perquè hi ha gent que llegeix el diari a l’inrevés.
3 comentaris:
Joan Antoni,
el Clarin, el diari més popular de Buenos Aires, es veu q la gent el comença sempre per darrera per un magnific acudit que hi publica cada dia un vinyetista d'allà.
Ah i jo, La Vanguardia, també la començo sempre per darrera!
joan
Un amigo periodista que tengo en Madrid, me dijo unas vacaciones, hablando de esa costumbre que hay en algunos paises de comenzar por detras, que era una buena costumbre, porque si comienzas, con las viñetas, los chistes, los artículos de contraportada(que suelen ser muy sabrosos), cuando llegas a las noticias de las primeras páginas ya te tomas las grandes noticias y la política mas relajado. A veces lo hago y da resultado.Un abrazo. EN MI NOMBRE SI
He llegit unes quantes CONTRES i les trobo molt interesants i curioses. Les vaig descobrir gràcies a la web d'un profesor que les publica, li poso el link a aquesta web per si li interesa.
http://www.jortiz.da.ru/
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada