Només fa una setmana que a aquestes hores tothom estava fent les primeres anàlisis dels resultats de les eleccions. Que si sociovergència, que si front sobiranista, que si tripartit. Conjetures i més conjetures.
Set dies després les conjetures s’han esvaït, el pacte entre el PSC-ERC-ICV és una realitat i Convergència i Unió està que trina.
L’Entesa Nacional pel Progrés ha de garantir quatre anys de govern catalanista i d’esquerres per Catalunya i ha fet que Montilla sigui president de la Generalitat. No ho tindrà fàcil però estic segur que se’n sortirà. De moment el discurs d’ahir és força esperançador.
D’entrada Convergència està paint molt malament el resultat de pacte, o sigui els resultats electorals i la voluntat lliure i democràtica dels catalans. I ho estan fent al més pur estil Madí. És possible un govern fort sense majoria parlamentària suficient? Un govern estable que depèn de pactes que ningú dels que podien han volgut signar? Un govern digne vol dir que el futur govern de la Generalitat és indigne?
Tot això recorda massa a la dreta espanyola més tronada. No deixa de ser sorprenent que uns partits que es diuen sobiranistes apel·lin al PSOE per resoldre el govern de Catalunya. Sort que Zapatero té les coses clares i sap qui mana en el PSC.
Per més voltes que li donin, per més crespons negres que posin a les senyeres, per més manifestos que s’inventin a la xarxa (on per cert, fent una lectura ràpida, trobo noms de gent Mataró repetits), per més concerts de cassoles que s’inventin, per més que editorialitzin alguns diaris, res no canviarà si no ho volen els signants de l’Entesa. L’Artur Mas ho hauria d’entendre d’una vegada.
Per tant són els partits de l’Entesa qui tenen tota la responsabilitat de fer-ho bé, de governar amb criteri i amb tranquil·litat. Cert que no tindran una altra oportunitat i si cauen els errors del tripartit la ciutadania no els hi ho perdonarà. Ens juguem massa i esperem molt.
La veritat és que de l’oposició, i veient l’espectacle que estan donant aquests dies, no n’espero gaire cosa. Pot ser que es calmin, però em sembla que és esperar massa.
Una setmana després
dimecres, de novembre 08, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Como yo soy muy pasional, en alguna tertulia política entre amigos, me tachaban de exagerado cuando yo afirmaba que CIU y PP eran para mí exactamente lo mismo, solo que un pelín mas liberales.Ahora han bastado solo tres años en la oposición y una otra gran derrota, lo miren como lo miren(y van dos);para que estén adoptando el mismo discurso de Acebes , Zaplana y cía.¿son o no son los mismos, pero con diferentes banderas?EN MI NOMBRE SI
Publica un comentari a l'entrada