Foto El País.com
No és el resultat de cap partit de futbol. Són el nombre de visites de Mariano Rajoy a Catalunya i Andalusia durant les campanyes pel referèndums dels respectius estatuts. Set visites a Catalunya per a demanar el no. Una sola vegada a Andalusia per demanar el sí. Ho explica molt bé la Carmen del Riego a La Vanguardia d'avui.
M’ho deien els amics sevillans que ens han visitat aquest cap de setmana: el PP està demanant el vot amb la boca petita. Segurament escarmentats de les conseqüències del seu vot negatiu en l’anterior referèndum de l’estatut andalús han decidit estratègicament demanar el sí. No deuen voler passar-se la vida a l’oposició. Tampoc és la primera vegada que una cosa com aquesta passa. Ja ho varem veure en el referèndum de la Constitució europea en la que, malgrat demanar el sí, tampoc varen fer cap campanya.
Tot plegat un moviment tàctic que busca una aprovació amb baixa participació que justifiqui la tesi popular que la reforma dels estatuts no és una demanda ciutadana. Esperanza Aguirre ho reconeix explícitament en l’entrevista que també a La Vanguardia li fan l'Enric Juliana i la Carmen del Riesgo. Per cert una entrevista per sucar-hi pa.
No és el resultat de cap partit de futbol. Són el nombre de visites de Mariano Rajoy a Catalunya i Andalusia durant les campanyes pel referèndums dels respectius estatuts. Set visites a Catalunya per a demanar el no. Una sola vegada a Andalusia per demanar el sí. Ho explica molt bé la Carmen del Riego a La Vanguardia d'avui.
M’ho deien els amics sevillans que ens han visitat aquest cap de setmana: el PP està demanant el vot amb la boca petita. Segurament escarmentats de les conseqüències del seu vot negatiu en l’anterior referèndum de l’estatut andalús han decidit estratègicament demanar el sí. No deuen voler passar-se la vida a l’oposició. Tampoc és la primera vegada que una cosa com aquesta passa. Ja ho varem veure en el referèndum de la Constitució europea en la que, malgrat demanar el sí, tampoc varen fer cap campanya.
Tot plegat un moviment tàctic que busca una aprovació amb baixa participació que justifiqui la tesi popular que la reforma dels estatuts no és una demanda ciutadana. Esperanza Aguirre ho reconeix explícitament en l’entrevista que també a La Vanguardia li fan l'Enric Juliana i la Carmen del Riesgo. Per cert una entrevista per sucar-hi pa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada