Foto Romuald Gallofré
El carrer Nàpols és un petit carrer de Cerdanyola que comunica la plaça Isla Cristina amb el carrer Vitòria. És un d’aquells carrers que formen part del meu imaginari personal. Durant anys hi passava cada dia per anar a la feina o a estudiar. Normalment de baixada, Gatassa avall, doncs de pujada acostumava a agafar l’autobús dels Xalets. Els Xalets eren els d’en Carrera, just davant d’on vivia a Cerdanyola.
Recordo quan una part important del carrer l’ocupava el cinema Cerdanyola. Un cinema que projectava pel·lícules de 35 mm. Aleshores només dos cinemes a la comarca projectaven en aquest format, aquest i un altre que hi havia a Premià. Recordo també que la primera pel·lícula que es va projectar va ser Gran Prix i que, després de tres intents, vaig aconseguir entrar al cinema doncs la pel·lícula no era autoritzada per menors. No cal dir que jo tot just devia tenir dotze o tretze anys. Recordo també l’embolic que es va organitzar amb la projecció de la pel·lícula “Boinas Verdes”, un pamflet publicitari de la guerra del Vietnam que va dirigir John Wayne. De resultes algun company, aleshores d’estudi, i ara de partit va acabar detingut.
Tot això em passava pel cal aquest matí, mentre visitàvem les obres de reurbanització del carrer. Feia falta i els veïns ho reclamaven. Francament ha quedat força ordenat i fa patxoca. Ara el conjunt de Puig i Cadafalch, Isla Cristina, Mallorca, Sicília i Rosselló conformen una centralitat urbana molt interessant. La posta en funcionament de l’aparcament del Parc de Cerdanyola –el segon que fem en aquest barri en aquest mandat- ajudarà a revitalitzar el comerç i el veïnat.
Hi ha obres, com aquesta, que s’han acabat, altres en marxa i altres en fase de projecte. Només treballant, trepitjant el carrer i parlant amb la gent, aconseguirem que tots els barris de la ciutat vagin a més. Cerdanyola també!
El carrer Nàpols és un petit carrer de Cerdanyola que comunica la plaça Isla Cristina amb el carrer Vitòria. És un d’aquells carrers que formen part del meu imaginari personal. Durant anys hi passava cada dia per anar a la feina o a estudiar. Normalment de baixada, Gatassa avall, doncs de pujada acostumava a agafar l’autobús dels Xalets. Els Xalets eren els d’en Carrera, just davant d’on vivia a Cerdanyola.
Recordo quan una part important del carrer l’ocupava el cinema Cerdanyola. Un cinema que projectava pel·lícules de 35 mm. Aleshores només dos cinemes a la comarca projectaven en aquest format, aquest i un altre que hi havia a Premià. Recordo també que la primera pel·lícula que es va projectar va ser Gran Prix i que, després de tres intents, vaig aconseguir entrar al cinema doncs la pel·lícula no era autoritzada per menors. No cal dir que jo tot just devia tenir dotze o tretze anys. Recordo també l’embolic que es va organitzar amb la projecció de la pel·lícula “Boinas Verdes”, un pamflet publicitari de la guerra del Vietnam que va dirigir John Wayne. De resultes algun company, aleshores d’estudi, i ara de partit va acabar detingut.
Tot això em passava pel cal aquest matí, mentre visitàvem les obres de reurbanització del carrer. Feia falta i els veïns ho reclamaven. Francament ha quedat força ordenat i fa patxoca. Ara el conjunt de Puig i Cadafalch, Isla Cristina, Mallorca, Sicília i Rosselló conformen una centralitat urbana molt interessant. La posta en funcionament de l’aparcament del Parc de Cerdanyola –el segon que fem en aquest barri en aquest mandat- ajudarà a revitalitzar el comerç i el veïnat.
Hi ha obres, com aquesta, que s’han acabat, altres en marxa i altres en fase de projecte. Només treballant, trepitjant el carrer i parlant amb la gent, aconseguirem que tots els barris de la ciutat vagin a més. Cerdanyola també!
1 comentari:
He passat moltes hores en aquest carrer. Fa anys cada tarda hi anava a una antiga acadèmia d'informàtica que després va desaparèixer i on vaig donar els meus primers passos amb un ordinador.
Fa goig veure com es transformen i com se'ls hi renta a la cara a carrers com aquest.
Publica un comentari a l'entrada