header-photo

Gospels sons

Foto Quico Melero

Santa Maria, com en les grans ocasions, plena a vessar. Algú comentava que no era de goma i ja no es podia estirar més. L’ocasió ho mereixia i de manera doble. Concert del cor de Gospel Sons i beneficis per Mans Unides que promou el Grup Tercer Món de Mataró.

El concert d’aquesta és fruit de dues circumstàncies molt concretes: la creació de la Casa de la Música Popular i el Cicle de Músiques Tranquil·les. Costa entendre les reticències d’alguns, que per altra banda pregonen la privatització de la cultura local, contra aquesta iniciativa de col·laboració entre l’administració pública i la societat civil que és la Casa de la Música Popular. Pot-ser es que no els hi agrada el Gospel i prefereixen altres músiques?

Encara que precisament de tranquil no qualificaria el concert d’avui. Magnífic, sí.
D’aquells que fan vibrar els cantants i els espectadors. Sempre m’he preguntat qui s’ho passa millor en un concert de gospel, els cantants o els espectadors? Veient les cares de la gent i els aplaudiments, sembla evident que tothom. Perquè m’agrada el gospel, l’escolto de manera habitual i haig de confessar que m’agradaria cantar-ne. Només dos problemes. Un difícil, la manca de temps. L’altre impossible, les meves limitadíssimes capacitats musicals.

Felicitats i gràcies a tota la gent que va fer que Santa Maria s’hagi omplert. M’agradaria saber que les safates amb els donatius de la gent per Mans Unides, també s’han omplert.