Poliblocs

Una nova, i pel que sembla molt potent, eina s’afegeix a la blogesfera catalana. Poliblocs és iniciativa, no podia ser d’una altra manera, d’en Saül Gordillo (el Deep Throat de la ciberpolítica catalana que diu en Donaire) i Daniel Solano. Com ells mateixos expliquen volen convertir-se en una eina per al debat, la reflexió i la informació política dels Països Catalans. Les possibilitats que ofereix són molt interessants i caldrà tenir-ho com a Vademècum blocaire

El moment polític en el que apareix Poliblocs és especialment interessant. A les portes de la campanya per les eleccions municipals del maig. Una campanya en la que la xarxa tindrà força importància. No cal, sinó, veure la quantitat de webs i blocs de candidats que s’apunten a correcuita a la comunitat blocaire. Quan passin les eleccions veurem qui queda!

Malgrat pensar que res no pot substituir el contacte físic, directe, cara a cara amb la ciutadania, els blocs –deu ser per això que fa més d’un any que en tinc- permet tenir una finestra permanent al món per explicar el que penses, fas o senzillament sents. Un bon terreny per la política local, la més propera a la ciutadania i la que demana més concreció en les idees.

Tenim doncs una eina magnífica. Una eina, però, que podem acabar espatllant si no juguem net. De fet la xarxa ja pateix algunes epidèmies que semblen de difícil eradicació. Em refereixo als fòrums i als confidencials. Tenia raó l’Empar Moliner quan escrivia que els fòrums d’Internet són com les portes dels vàters d’abans. Fins hi tot alguns escrivien amb merda. L’anonimat permet la calumnia, la difamació i l’insult. I a sobre alguns blocaires no tenen cap inconvenient en donar-ne cobertura publicant comentaris o penjant vídeos anònims –encara que de factoria més que coneguda- dels que inunden els fòrums.

Celebro, per tant, que Poliblocs no admeti blocs anònims ni confidencials i que neixi sota la premissa del respecte i la pluralitat ideològica. Felicitats per la iniciativa i gràcies per la feina.