Foto Romuald Gallofré
Doncs no. No podem estar d’acord amb la decisió del govern de “recuperar” les oficines, els centres cívics i els casals d’avis que la Generalitat havia “cedit” als Ajuntaments.
Fa pocs dies, en un sopar a l’Hospitalet, el conseller Puigcercós, va dir que els Ajuntaments també són Generalitat. Ara es posa com a excusa per "recuperar" aquests espais el fet que la Generalitat no es pot quedar sense presència en el territori. En què quedem? Són o no són?
Però al marge d’això el més greu és aquesta tendència a considerar l’administració local com administració de segona categoria. I per aquí ja no hi passo. Ho he explicat altres vegades: subsidiarietat sí, subsidiaris no.
Algú pot explicar –més enllà de la història aquesta de la repartidora- que fa la Generalitat amb oficines, casals d’avis i centres cívics escampats pel país?. Hi ha alguna tramitació administrativa que no es pugui fer en una oficina municipal com per haver de doblar oficines arreu? Tan rics som? Per cert les oficines d’habitatge fa temps que estan traspassades!
Té sentit que en una ciutat hagi casals d’avis municipals i tres cantonades més avall un altre gestionat per la Generalitat? Es pot explicar això?
Que el govern té intenció de muntar una xarxa pública d’equipaments cívics coordinats entre la Generalitat i els Ajuntaments? Doncs quina manera més estranya de començar a construir-la. Ho farem d’aquesta manera, via decret?
O podrem seure, tal com demanava el president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, per parlar-ne? I si pot ser ja triarem els nostres representants!
Ni pèrdua de confiança, ni xecs en blanc. Seriositat i diàleg!
Doncs no. No podem estar d’acord amb la decisió del govern de “recuperar” les oficines, els centres cívics i els casals d’avis que la Generalitat havia “cedit” als Ajuntaments.
Fa pocs dies, en un sopar a l’Hospitalet, el conseller Puigcercós, va dir que els Ajuntaments també són Generalitat. Ara es posa com a excusa per "recuperar" aquests espais el fet que la Generalitat no es pot quedar sense presència en el territori. En què quedem? Són o no són?
Però al marge d’això el més greu és aquesta tendència a considerar l’administració local com administració de segona categoria. I per aquí ja no hi passo. Ho he explicat altres vegades: subsidiarietat sí, subsidiaris no.
Algú pot explicar –més enllà de la història aquesta de la repartidora- que fa la Generalitat amb oficines, casals d’avis i centres cívics escampats pel país?. Hi ha alguna tramitació administrativa que no es pugui fer en una oficina municipal com per haver de doblar oficines arreu? Tan rics som? Per cert les oficines d’habitatge fa temps que estan traspassades!
Té sentit que en una ciutat hagi casals d’avis municipals i tres cantonades més avall un altre gestionat per la Generalitat? Es pot explicar això?
Que el govern té intenció de muntar una xarxa pública d’equipaments cívics coordinats entre la Generalitat i els Ajuntaments? Doncs quina manera més estranya de començar a construir-la. Ho farem d’aquesta manera, via decret?
O podrem seure, tal com demanava el president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, per parlar-ne? I si pot ser ja triarem els nostres representants!
Ni pèrdua de confiança, ni xecs en blanc. Seriositat i diàleg!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada