Renfe, amb molt de retard

Que la línia C1 de Rodalies (Mataró-Barcelona) podia morir d’èxit era quelcom fàcil d’endevinar. El trasllat de les vies, amb motiu de les obres de la Vila Olímpica, varen permetre que el tren arribés fins a la plaça de Catalunya. Això significava situar-se en un lloc immillorable per la seva centralitat i connectivitat amb altres mitjans de transports. La freqüència de trens era optima i al límit de la capacitat de les infraestructures de vies i túnels. Any rere any creixia el nombre d’usuaris. El problema es veia a venir. Si no es podia augmentar la freqüència calia augmentar la capacitat dels trens. Algú però va decidir que ja estava bé i que no calia gastar –al marge d’alguns arranjaments a l’estació- diners en aquesta línia ni en la resta de Rodalies catalanes. I a aquelles pluges, aquests fangs.

Ara corre-m’hi. Pla d’actuacions urgents que comença a donar alguns resultats. Les línies de treball, explicades avui, són força contundents. D’entrada el nomenament d’un responsable únic del Ministeri de Foment per coordinar les accions entre Adif i Renfe. En Jordi Prat és un professional solvent i capacitat.

Cal augmentar la capacitat de transport dels trens. El problema és que ara cal fer a corre-cuita el que altres no varen fer. Els trens necessiten temps per a ser fabricats i es van incorporant poc a poc a les línies. Dotze nous trens, que significa 20.000 noves places, s’han incorporat en pocs mesos a la xarxa de Rodalies. Avui se’ns anuncia que els trens previstos per l’any 2008 entraran en servei enguany.

Cal fer un esforç en el manteniment de les línies. Vint milions d’euros en manteniment i millores de les infraestructures aquest any i quaranta vuit milions més l'any 2008. I un increment important d’efectius humans per a atendre el manteniment. De moment una reducció del 15% en el nombre d’incidències.

I cal informar. Al ciutadà abans de sortir de casa, a l’estació i dins del tren. L’esforç tecnològic que s’ha promès és important i la presència de 667 informadors –els anomenats “jaquetes vermelles”- han de garantir que els ciutadans estiguin puntualment informats.

I també cal informar els ajuntaments. El lloc on acaben arribant les queixes de la ciutadania. Perquè, com hem fet sempre, demanarem explicacions a qui les ha de donar. Fins avui, i a excepció d’en Josep Manau, ningú ens havia ni contestat.

Raons suficients per a ser optimistes? Sembla que sí, però ja veurem. Almenys algú s’ha posat a treballar.