Mireu, jo crec en la igualtat. Per això crec en els homes i en les dones.
Però avui m’heu demanat intervenir en aquest acte del PSC amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora. I us felicito. Perquè quan la correcció política institucional ha convertit aquesta efemèride en només el Dia internaciona de totes les dones, el meu partit ens convoca a un acte per les dones treballadores. De gènere, si, però també de classe. No oblidarem a les 146 treballadores del tèxtil que moriren, en l’incendi provocat l’any 1857 a Nova York, per fer vaga. I no ho farem precisament a Mataró. Una ciutat que tant deu a les seves treballadores del tèxtil.
Podem creure que 150 anys després s’ha aconseguit la igualtat?
Tots i totes sabem que no, que no ho hem aconseguit. Discriminació laboral i salarial, violència de gènere, repartiment desigual de les càrregues domèstiques, etc, etc...
Mireu, de les conductes individuals cadascú n’és responsable. De les conductes col·lectives tots en tenim responsabilitat. I les administracions públiques i els partits polítics els primers.
Aquest és un acte de partit, però jo puc explicar quines han estat les polítiques que l’Ajuntament de Mataró ha portat a terme a favor de la igualtat. Ho puc fer-ho, perquè el PSC, que ha treballat lleialment amb els socis de govern, és la força majoritària del govern i perquè els encerts i els desencerts d’aquest govern, nosaltres els assumim solidàriament i amb lleialtat.
Mataró ha estat de les primeres ciutats en comptar amb un Pla d’igualtat d’oportunitats home-dona (2002) on s’han anat treballant diverses actuacions per afavorir aquesta igualtat: sensibilització, formació, assessorament, etc. El Pla l’hem reforçat amb l’impuls del Consell per a la igualtat, per afavorir la participació de les dones i les entitats en la vida social i política de la ciutat.
També en l’àmbit de la participació hem portat a terme, amb l’Institut Català de la Dona i la Fundació Maria Aurèlia Capmany, el projecte "La participació de les dones a la nostra ciutat". Es tracta d’una prova pilot que ha consistit en dissenyar un procés participatiu adreçat exclusivament a les dones majors de 16 anys residents a Mataró i amb l’objectiu global de promoure la seva integració activa en el desenvolupament de la vida social i política de la ciutat, així com dinamitzar i promoure l’associacionisme.
Aquest any 2007 posarem en marxa el Centre de recursos i serveis per a les dones, amb l’objectiu de comptar amb un espai únic on es pugui atendre de manera integral a les dones i on existeixin tots els recursos i serveis adreçats a aquest col·lectiu. Aquest Centre s’ubicarà al barri de Rocafonda –i no per casualitat sinó per una manifesta voluntat política- i ha de significar un pas endavant en les nostres polítiques d’igualtat.
Hi ha un àmbit en el que hi posarem tota l’atenció: la feina.
L’atur femení és més alt que el masculí 20 punts de diferència. La crisi del tèxtil segurament ho explica, però això cal arreglar-ho. Per això, estem potenciant sectors emergents en els què les dones tenen un paper predominant: el comerç, el turisme, els serveis d’atenció a les persones... A l’IMPEM atenem prop de 1.500 dones l’any a les que els hi donem assessorament i tots els nostres serveis.
I ho dic ara clar i català: aquest treball és el que ens arribarà també amb la locomotora comercial del carrer Biada. Mil llocs de treball per regenerar el teixit laboral de Mataró. Aquesta ocupació ens cal. També a les dones treballadores.
Aquesta ciutat que desitjo, una ciutat on l’home i la dona siguin iguals, tinguin les mateixes oportunitats, també passa per ser una ciutat on es pugui conciliar fàcilment la vida personal i la vida laboral. Des del 2004 estem treballant en l’impuls de la responsabilitat social a les organitzacions, en concret, a les empreses, perseguint l’objectiu de millorar la qualitat en la ocupació.
Actualment el problema de la ocupació no és només la quantitat sinó també la qualitat. I això afecta més a les dones que als homes, per això l'impuls de polítiques de Responsabilitat Social a les Organitzacions. Perquè afavoreixen el col·lectiu femení.
Estem treballant per difondre i sensibilitzar les empreses que cal una conciliació entre la feina i la vida privada.
Hem estat la primera administració local catalana en difondre, amb un llibre, “les bones pràctiques en Responsabilitat Social a les Organitzacions d’empreses de la ciutat.
A Mataró estem concretant aquest treball amb el sector del comerç i la restauració, que són dos sectors que necessiten millorar la qualitat de l’ocupació. Dos sectors amb presència laboral femenina molt alta.
En aquesta ciutat arriben nous temps.
Se’ns marquen nous horitzons, nous reptes.
Aquests reptes i aquests nous horitzons també són per la dona treballadora.
I és l’hora dels compromisos, de mullar-se. Ja sabeu que les moratòries moltes vegades només serveixen d’excusa a la manca d’idees o de coratge polític.
· Construir el nou centre de recursos per a la dona com a referent per aquest col·lectiu, amb serveis i respostes a les diferents problemàtiques.
· Lluitar contra una de les grans lacres de la nostra societat, la violència de gènere.
Però avui m’heu demanat intervenir en aquest acte del PSC amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora. I us felicito. Perquè quan la correcció política institucional ha convertit aquesta efemèride en només el Dia internaciona de totes les dones, el meu partit ens convoca a un acte per les dones treballadores. De gènere, si, però també de classe. No oblidarem a les 146 treballadores del tèxtil que moriren, en l’incendi provocat l’any 1857 a Nova York, per fer vaga. I no ho farem precisament a Mataró. Una ciutat que tant deu a les seves treballadores del tèxtil.
Podem creure que 150 anys després s’ha aconseguit la igualtat?
Tots i totes sabem que no, que no ho hem aconseguit. Discriminació laboral i salarial, violència de gènere, repartiment desigual de les càrregues domèstiques, etc, etc...
Mireu, de les conductes individuals cadascú n’és responsable. De les conductes col·lectives tots en tenim responsabilitat. I les administracions públiques i els partits polítics els primers.
Aquest és un acte de partit, però jo puc explicar quines han estat les polítiques que l’Ajuntament de Mataró ha portat a terme a favor de la igualtat. Ho puc fer-ho, perquè el PSC, que ha treballat lleialment amb els socis de govern, és la força majoritària del govern i perquè els encerts i els desencerts d’aquest govern, nosaltres els assumim solidàriament i amb lleialtat.
Mataró ha estat de les primeres ciutats en comptar amb un Pla d’igualtat d’oportunitats home-dona (2002) on s’han anat treballant diverses actuacions per afavorir aquesta igualtat: sensibilització, formació, assessorament, etc. El Pla l’hem reforçat amb l’impuls del Consell per a la igualtat, per afavorir la participació de les dones i les entitats en la vida social i política de la ciutat.
També en l’àmbit de la participació hem portat a terme, amb l’Institut Català de la Dona i la Fundació Maria Aurèlia Capmany, el projecte "La participació de les dones a la nostra ciutat". Es tracta d’una prova pilot que ha consistit en dissenyar un procés participatiu adreçat exclusivament a les dones majors de 16 anys residents a Mataró i amb l’objectiu global de promoure la seva integració activa en el desenvolupament de la vida social i política de la ciutat, així com dinamitzar i promoure l’associacionisme.
Aquest any 2007 posarem en marxa el Centre de recursos i serveis per a les dones, amb l’objectiu de comptar amb un espai únic on es pugui atendre de manera integral a les dones i on existeixin tots els recursos i serveis adreçats a aquest col·lectiu. Aquest Centre s’ubicarà al barri de Rocafonda –i no per casualitat sinó per una manifesta voluntat política- i ha de significar un pas endavant en les nostres polítiques d’igualtat.
Hi ha un àmbit en el que hi posarem tota l’atenció: la feina.
L’atur femení és més alt que el masculí 20 punts de diferència. La crisi del tèxtil segurament ho explica, però això cal arreglar-ho. Per això, estem potenciant sectors emergents en els què les dones tenen un paper predominant: el comerç, el turisme, els serveis d’atenció a les persones... A l’IMPEM atenem prop de 1.500 dones l’any a les que els hi donem assessorament i tots els nostres serveis.
I ho dic ara clar i català: aquest treball és el que ens arribarà també amb la locomotora comercial del carrer Biada. Mil llocs de treball per regenerar el teixit laboral de Mataró. Aquesta ocupació ens cal. També a les dones treballadores.
Aquesta ciutat que desitjo, una ciutat on l’home i la dona siguin iguals, tinguin les mateixes oportunitats, també passa per ser una ciutat on es pugui conciliar fàcilment la vida personal i la vida laboral. Des del 2004 estem treballant en l’impuls de la responsabilitat social a les organitzacions, en concret, a les empreses, perseguint l’objectiu de millorar la qualitat en la ocupació.
Actualment el problema de la ocupació no és només la quantitat sinó també la qualitat. I això afecta més a les dones que als homes, per això l'impuls de polítiques de Responsabilitat Social a les Organitzacions. Perquè afavoreixen el col·lectiu femení.
Estem treballant per difondre i sensibilitzar les empreses que cal una conciliació entre la feina i la vida privada.
Hem estat la primera administració local catalana en difondre, amb un llibre, “les bones pràctiques en Responsabilitat Social a les Organitzacions d’empreses de la ciutat.
A Mataró estem concretant aquest treball amb el sector del comerç i la restauració, que són dos sectors que necessiten millorar la qualitat de l’ocupació. Dos sectors amb presència laboral femenina molt alta.
En aquesta ciutat arriben nous temps.
Se’ns marquen nous horitzons, nous reptes.
Aquests reptes i aquests nous horitzons també són per la dona treballadora.
I és l’hora dels compromisos, de mullar-se. Ja sabeu que les moratòries moltes vegades només serveixen d’excusa a la manca d’idees o de coratge polític.
· Construir el nou centre de recursos per a la dona com a referent per aquest col·lectiu, amb serveis i respostes a les diferents problemàtiques.
· Lluitar contra una de les grans lacres de la nostra societat, la violència de gènere.
· Sensibilitzar la població en la igualtat. És important fer-ho des del món educatiu. Des de les escoles, des dels plans educatius.
· Potenciar aquells sector productius on les dones tenen més facilitat per assolir la inserció laboral, però també en els sectors de la nova economia. Jo no vull un Tecnocampus on els homes siguin enginyers i les dones facin la neteja o portin la cafeteria. Les vull en igualtat de condicions. Però per a que això sigui possible hem d’incidir especialment en la formació. Cap dona es pot quedar fora del mercat laboral perquè no tingui la formació necessària. Li hem de saber donar.
· I finalment, treballaré per afavorir les polítiques de conciliació de la vida laboral i personal, a través del treball amb les empreses per garantir la participació de les dones en el món laboral però també, imprescindible, la participació de les dones en el món social.
Continuaré treballant per aquesta ciutat que desitjo. Una ciutat per les persones, una ciutat per viure i treballar. Una ciutat pels homes i per les dones. Diferents, si voleu, en tot. Iguals, en drets i en la possibilitat d’exercir-los.
Aquests són els meus compromisos. Amb els que em presentaré a les eleccions encapçalant una llista paritària. Paritària en el número en el número i en la distribució.
Deixeu-me que us presenti a la companya Mar Serna, Consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya.
Text de la meva intervenció a l'acte "Dones treballadores" organitzat pel PSC amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora
1 comentari:
Porto molt temps reflexionant sobre la igualtat i cre que és el primer objectiu que s'ha de complir. Per això crec que és un error distingir entre home i dona. Cal que parlem de persones. Aquesta és una crítica a la discriminació de les persones pel seu sexe (siguin dones o homes), crec que cal que d'una vegada diguem no a la violència entre persones, no a la discriminació entre persones (positiva i negativa). Si a la igualtat
Publica un comentari a l'entrada