header-photo

Setmana de cinc dies




El fet de ser fora de Mataró dimarts i dimecres fa que la setmana passi encara més ràpida. Malgrat que viatjar amb l’ordinador a la maleta i que la BlackBerry et permet estar connectat de forma permanent, quan tornes els papers s’acumulen a la taula i cal enllestir-los aviat. No para el ritme de les reunions i els actes institucionals reclamen la presència constant de l’alcalde.

És el cas de la reunió de treball de Comissió Permanent de la Xarxa Local per a la Diversitat i la Ciutadania. Aquesta comissió, que es va crear fa un parell d’anys, fa un seguiment de l’agenda de treball de la Xarxa. Uns quants alcaldes i representants municipals analitzem la situació actual de la immigració, avaluem la feina feta i marquen nous objectius pel món local. Ara que el mandat arriba al seu final, valorem positivament l’experiència i el discurs acumulat en aquests anys de treball. Ens sentim molt més preparats per afrontar el fenomen de la immigració i l’impacte que té sobre les nostres ciutats, pobles i vil·les.

Les reunions la presideix la diputada Imma Moraleda amb qui coincideixo, un parell d’hores després, inaugurant l’exposició “Gràcies” al Parc Central de Mataró. Acabo el dia amb una reunió amb veïns de Cerdanyola per parlar de temes diversos i que els preocupa.

Divendres és un dia que ja anuncia el cap de setmana i per tant s’ajunta la feina normal del dia amb actes més propis de cap de setmana. Una reunió de bon matí amb els responsables de la regió sanitària per avaluar l’estat dels projectes que el Departament de Salut està tirant endavant a Mataró i ràpidament cap a Barcelona del Consell del Pacte Industrial. Es commemora el desè aniversari de la signatura del Pacte i fem la signatura d’adhesió a un nou document. Interessants intervencions dels representants del agents econòmics i sindical, del món local i del president de la Generalitat. Ara el govern de Catalunya creu en la concertació i es suma al Pacte. Curiosament el president Montilla és dels pocs polítics que repeteixen signatura deu anys després.

Assisteixo a la Festa dels Premis de la Comunicació Local a Rubí. No hi ha sort i no ens portem res cap a Mataró. Una altre any serà.

Dissabte matí, acte de col·locació de la primera pedra del CAP de La Llàntia. Curiosament la consellera Geli, que ha estat de llarg qui més vegades ha visitat Mataró, encara no havia signat al Llibre d’Honor de l’Ajuntament de Mataró. Ahir ho va fer.

La tarda comença aviat, en un Monumental atapeït, per veure actuar la gent dels Casals d’Avis de la ciutat. Es tracta del Primer Festival Artístic de la Gent Gran de Mataró que ha organitzat la Comissió de Cultura. Aquesta comissió és resultat del Congrés de la Gent Gran que es va celebrar aviat farà un any. Actuacions en directe, play-back, coreografies, vestuari, ... tot un exemple d’esforç, il·lusió i bon fer de la nostra gent gran.

Sopa a La Armonía. Ens visiten, com ja fa varis anys, els “saeteros” de Sierra de Yeguas. Venen expressament per cantar-nos les “saetas” de les seves processons de Setmana Santa. Acte de retrobament entre amics i familiars, “serranos” d’allà i “serranos” d’aquí, en un local ple de gom a gom.

Diumenge de nou al Monumental. Divendres no vaig poder assistir a l’acte de presentació –pel que m’expliquen en un teatre on no cabia ningú més- del documental “La ciutat teixida”. Un interessant treball de la gent del CapGrós que explica el passat del tèxtil a Mataró i apunt algunes de les línies de treball que s’estan desenvolupant per garantir-ne la viabilitat en un mercat globalitzat. Caldrà tornar a visionar amb calma el DVD que en Mateu Ros ha tingut l’amabilitat de regalar-me. Segur que de les aportacions dels entrevistats en traurem conclusions útils.

Migdia de celebració del XI aniversari de la Penya Cultural Al-Andalus. Un altre local atapeït –serà que aquí tothom està ben despert?- de gent vinculada amb l’entitat. Oportunitat per saludar a molta gent, prendre nota d’algunes coses que cal arreglar, compartir la il·lusió dels membres de l’entitat i brindar pel futur d’aquesta.

Sort que només han estat cinc dies!