Barceló, Gaudí i Jujol

Foto Agustí Torres

Altres vegades he explicat que de les ciutats m’interessa més el paisanatge que el paisatge. Com són els carrers, com es mou la gent, quin tipus de comerç hi ha. No és que sigui insensible als monuments, però aquest sempre m‘han interessat més com a reflex de la pròpia vida de la ciutat que pel seu simple valor arquitectònic.

Per això volia visitar de nou la Seu de Palma de Mallorca. L’edifici, prou conegut, forma part de l’estampa més clàssica de la ciutat. Per si mateix mereix una visita. Aquesta vegada, però, el que em cridava a visitar la catedral era el darrer treball d’en Miquel Barceló a la capella del Santíssim.

No soc entès, tampoc, en art. Però sé el que m’agrada i el que no. El que m’impacta i el que em deixa indiferent. I el treball d’en Barceló a la catedral de Palma m’ha agradat i m’ha impactat. Les textures, les formes, els colors, les figures tenen una força singular. El mural, disposat com una pell sobre les parets de l’església gòtica, esdevé una peça artísticament impressionant. Gairebé un miracle com el dels pans i els peixos que representa en els 300 metres de ceràmica.

Coneixia l’obra per les fotografies d’Agustí Torres, publicades en el llibre “La Catedral baix la mar”, en la que fa un seguiment exhaustiu del procés de creació del pintor mallorquí. Però com sempre la realitat de les grans obres d’art supera qualsevol aproximació fotogràfica. És per això que no puc estar-me d’escriure, de teclejar a l’ordinador, compulsivament i a la mateixa terminal de Son Sant Joan mentre espero l’avió de tornada a Barcelona.

Barceló va tenir especial interès en que la seva obra no quedés deslligada de les intervencions que Gaudí i Jujol varen fer a començament del segle passat, tal com explica Joana Maria Roque en un article a La Vanguardia.

Sincerament crec que ho ha aconseguit i ha afegit un altre motiu d’interès per la catedral mallorquina. Sorprèn la valentia del bisbe Teodor Úbeda que va voler posar art contemporani dins les parets centenàries de la Seu. La mateixa valentia del bisbe Campins quan va encarregar a Gaudí i Jujol la reforma anterior. Monuments que es recreen de forma continua. Com les mateixes ciutats.