header-photo

Vint anys després


Foto Marcel·li Sáenz

És d’aquells moments que recordes on eres. A Sant Sebastià de viatge de final de curs. Plovia, i no el clàssic txirimiri, sinó una tromba d’aigua quasi mediterrània. La notícia ens arriba pel conductor de l’autocar que ho havia sentit per la ràdio: una bomba a l’Hipercor de la Meridiana. Sorpresa, estupor, indignació, dolor, sentiments barrejats a mesura que anàvem coneixent les conseqüències.

A la memòria les discussions a l’escola amb gent que havia votat HB a les eleccions europees. Com sempre es tractava de donar un vot de càstig, una avís, als socialistes. Dies després encara ho justificaven. Que si la policia havia d’haver desallotjat els grans magatzems, que si naps que si cols. Mai reconèixer la voluntat assassina dels terroristes d’ETA. Quanta frivolitat.

Aquella tarda la millor lliçó la vaig rebre dels mateixos bascos. A l’hotel, coneixedors de la nostra condició de catalans, els propietaris i una bona part del personal ens demanaren solemnement disculpes. Encara recordo la frase: volem que sapigueu que no tots els bascos som uns assassins.