Litografia d'en Manuel Cusachs
“Els mataronins i les mataronines som dels que mai deim “ja n’hi ha prou”. Tot el contrari, de ben petits ja aprenem, veient en Robafaves, a dir “no n’hi ha prou”. En volem més. Més igualtat, més oportunitats, més possibilitats per a les persones. Més justícia. Especialment per aquelles que necessiten més suport i ajut social”.
Aquestes paraules estan extretes del meu discurs en l’acte dels premis GIMM 2006. I certament, malgrat que no n’hi ha prou, podem fer un bon balanç de la feina feta durant aquests trenta anys d’existència del GIMM.
Trenta anys que han estat marcats per la reivindicació constant pel que és just, però també pel treball i pels objectius assolits. Si avui Mataró és una ciutat més accessible o més solidària, bona part del mèrit haurà estat de la gent del GIMM.
A poc a poc, segurament amb massa lentitud i amb encerts i alguns errors, hem anat construint una ciutat que té en compte de manera especial les persones amb disminució. L’eliminació constant de barreres arquitectòniques que es culminarà amb el pla d’accessibilitat, l’adaptació del Mataró bus i, per fi, encara que parcialment de RENFE, la creació de llocs de treball per a persones del col·lectiu, els programes de rehabilitació, el projecte d’habitatges adaptats, els programes de sensibilització i voluntariat han fet de la nostra ciutat un referent clar de polítiques d’integració social de les persones amb disminució.
Un treball que hem fet de forma concertada entre el GIMM i les administracions públiques. Amb una forta implicació de l’Ajuntament de Mataró. Un treball que hem fet plegats i que volem que continuí durant molts anys per tal de millorar la qualitat de vida de les persones disminuïdes. Per això ens caldrà continuar en la línia de diàleg i col·laboració, parlant i discutint els problemes i cercant solucions a cadascuna de les problemàtiques existents.
Perquè, si bé podem fer un bon balanç, la feina que queda per fer és molta. Per davant tenim tot el desenvolupament de la llei de suport a l’autonomia personal i la dependència. Una llei en la qual els ajuntaments, almenys el de Mataró, volem tenir un paper actiu i determinant.
Ara es tracta de celebrar com cal aquest 30è aniversari, de passar comptes i fixar nous objectius, però sobretot d’agrair el treball i l’esforç de tantes i tantes persones.
I sens dubte de felicitar el GIMM per aquests 30 esplèndids anys.
Text de la meva intervenció a l’acte d’avui, al pavelló Teresa Maria Roca, d’entrega dels premis GIMM i de celebració del 30è aniversari de l’entitat.
Aquestes paraules estan extretes del meu discurs en l’acte dels premis GIMM 2006. I certament, malgrat que no n’hi ha prou, podem fer un bon balanç de la feina feta durant aquests trenta anys d’existència del GIMM.
Trenta anys que han estat marcats per la reivindicació constant pel que és just, però també pel treball i pels objectius assolits. Si avui Mataró és una ciutat més accessible o més solidària, bona part del mèrit haurà estat de la gent del GIMM.
A poc a poc, segurament amb massa lentitud i amb encerts i alguns errors, hem anat construint una ciutat que té en compte de manera especial les persones amb disminució. L’eliminació constant de barreres arquitectòniques que es culminarà amb el pla d’accessibilitat, l’adaptació del Mataró bus i, per fi, encara que parcialment de RENFE, la creació de llocs de treball per a persones del col·lectiu, els programes de rehabilitació, el projecte d’habitatges adaptats, els programes de sensibilització i voluntariat han fet de la nostra ciutat un referent clar de polítiques d’integració social de les persones amb disminució.
Un treball que hem fet de forma concertada entre el GIMM i les administracions públiques. Amb una forta implicació de l’Ajuntament de Mataró. Un treball que hem fet plegats i que volem que continuí durant molts anys per tal de millorar la qualitat de vida de les persones disminuïdes. Per això ens caldrà continuar en la línia de diàleg i col·laboració, parlant i discutint els problemes i cercant solucions a cadascuna de les problemàtiques existents.
Perquè, si bé podem fer un bon balanç, la feina que queda per fer és molta. Per davant tenim tot el desenvolupament de la llei de suport a l’autonomia personal i la dependència. Una llei en la qual els ajuntaments, almenys el de Mataró, volem tenir un paper actiu i determinant.
Ara es tracta de celebrar com cal aquest 30è aniversari, de passar comptes i fixar nous objectius, però sobretot d’agrair el treball i l’esforç de tantes i tantes persones.
I sens dubte de felicitar el GIMM per aquests 30 esplèndids anys.
Text de la meva intervenció a l’acte d’avui, al pavelló Teresa Maria Roca, d’entrega dels premis GIMM i de celebració del 30è aniversari de l’entitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada