Aquest matí a la plaça de Santa Anna, castells de nou dels Castellers de Vilafranca i dels Capgrossos de Mataró.
Justament feia un any que la plaça de Santa Anna no veia castells de nou i avui n’ha vist quatre. I un de gamma extra. Passaven uns minuts al rellotge de can Ximenes quan, en una plaça atapeïda com mai, els pilars caminants dels Capgrossos, dels vilafranquins i dels Xiquets de Reus entraven a plaça.
La primera ronda començava amb una nerviosa torre de vuit amb folre -de la que s’ha desmuntat dos peus- dels mataronins. Un tres de nou dels Castellers de Vilafranca i un tres de vuit dels reusencs.
A la segona ronda arribava l’hora de la veritat pels de Mataró. S’havia de tirar un tres de nou després d’un any. Nervis continguts i una absoluta comunió entre els membres de la colla. Sabíem que significava. Tensió i emoció. I un esclat de joia incomparable després de descarregar el castell. Passàvem pàgina amb tot el bagatge dels sentiments viscuts. Els de Vilafranca no han volgut ser menys i ens han regalat una sensacional torre de nou amb un peu trufat de camises blaves. El quatre de vuit dels Xiquets de Reus ha estat un bon final per aquesta ronda de castells que trigarem a oblidar.
La segona catedral dels Capgrossos ha obert la tercera ronda. Ha fet patir de valent però s’ha pogut descarregar després d’alguna rebrincada que ha amenaçat de valent aquest cinc de vuit. Quatre de nou dels penedesencs i torre de set dels tarragonins per tancar la ronda.
Un magnífic pilar folrat de set de Vilafranca, dos pilars de cinc dels mataronins i un vano de cinc, només carregat, dels de Reus.
Quarts de tres i la plaça continuava plena de gent que s’ha volgut afegir a l’acte d’homenatge a la Mariona Galindo. En un silenci impactant s’ha llegit un text de record per donar pas a dos pilars de quatre i l’envolada de coloms per parts dels enxanetes. Emoció continguda i escalfor de la colla per passar el tràngol. La sensació que havíem fet el que tocava. I que ho havíem fet a l’estil capgrós.
Les gralles i els tabals cridant la canalla al carrusel de final de la diada ens han fet tornar a la realitat. Una realitat de futur guanyada amb treball, esforç, seny i molt, molt de coratge. El coratge que durant tot aquest any hem demostrat els Capgrossos de Mataró. Si sempre val la pena vestir la camisa blava, avui n’era un autèntic privilegi.
Una gran jornada castellera, la millor de la temporada i una demostració d’orgull casteller dels mataronins. Podeu veure tots els videos a la web de la colla.
Justament feia un any que la plaça de Santa Anna no veia castells de nou i avui n’ha vist quatre. I un de gamma extra. Passaven uns minuts al rellotge de can Ximenes quan, en una plaça atapeïda com mai, els pilars caminants dels Capgrossos, dels vilafranquins i dels Xiquets de Reus entraven a plaça.
La primera ronda començava amb una nerviosa torre de vuit amb folre -de la que s’ha desmuntat dos peus- dels mataronins. Un tres de nou dels Castellers de Vilafranca i un tres de vuit dels reusencs.
A la segona ronda arribava l’hora de la veritat pels de Mataró. S’havia de tirar un tres de nou després d’un any. Nervis continguts i una absoluta comunió entre els membres de la colla. Sabíem que significava. Tensió i emoció. I un esclat de joia incomparable després de descarregar el castell. Passàvem pàgina amb tot el bagatge dels sentiments viscuts. Els de Vilafranca no han volgut ser menys i ens han regalat una sensacional torre de nou amb un peu trufat de camises blaves. El quatre de vuit dels Xiquets de Reus ha estat un bon final per aquesta ronda de castells que trigarem a oblidar.
La segona catedral dels Capgrossos ha obert la tercera ronda. Ha fet patir de valent però s’ha pogut descarregar després d’alguna rebrincada que ha amenaçat de valent aquest cinc de vuit. Quatre de nou dels penedesencs i torre de set dels tarragonins per tancar la ronda.
Un magnífic pilar folrat de set de Vilafranca, dos pilars de cinc dels mataronins i un vano de cinc, només carregat, dels de Reus.
Quarts de tres i la plaça continuava plena de gent que s’ha volgut afegir a l’acte d’homenatge a la Mariona Galindo. En un silenci impactant s’ha llegit un text de record per donar pas a dos pilars de quatre i l’envolada de coloms per parts dels enxanetes. Emoció continguda i escalfor de la colla per passar el tràngol. La sensació que havíem fet el que tocava. I que ho havíem fet a l’estil capgrós.
Les gralles i els tabals cridant la canalla al carrusel de final de la diada ens han fet tornar a la realitat. Una realitat de futur guanyada amb treball, esforç, seny i molt, molt de coratge. El coratge que durant tot aquest any hem demostrat els Capgrossos de Mataró. Si sempre val la pena vestir la camisa blava, avui n’era un autèntic privilegi.
Una gran jornada castellera, la millor de la temporada i una demostració d’orgull casteller dels mataronins. Podeu veure tots els videos a la web de la colla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada