header-photo

Diari de Santes: epíleg recordant la baqueta d'en Martí





Les Santes del 2007 ja són història. Quan aquest matí han sonat per darrera vegada les notes de Los Labradores, a Mataró s’han produït dos fenòmens: la diàspora estiuenca ha començat i els santeros hem iniciat la llarga travessa que ens portarà a Les Santes del 2008.

Algunes coses es poden destacar d’aquestes Santes. La primera la gran quantitat de gent que s’ha aplegat a tots els actes. Canalla, molta canalla, joves, pares i mares, gent gran, han omplert tots els escenaris de Santes. La segona ha estat l’absència d’incidents importants. Les ganes de festa s’ha imposat i sembla que tothom ha entès que Les Santes són de tots i totes i ningú té dret a aprofitar-les pels seus interessos o per satisfer el seu incivisme.

Aquestes han estat Les Santes que han vist néixer el Dragalió i el No n’hi ha prou. La resposta ciutadana a tots dos esdeveniments ha estat massiva. El Dragalió s’ha guanyat ràpidament un lloc entre les figures mataronines i el No n’hi ha prou, com ja vaig escriure ahir, esdevindrà un clàssic de Santes.

Gràcies a totes les persones que han fet possible aquesta gran Festa Major. Sense el seu treball tot això hagués estat impossible. Ara toca descansar. I en tornar de vacances fer balanç, analitzar com han anat les coses i fer propostes per millorar-ne algunes.

I mentre tot això passa, la baqueta d’en Martí veurà passar l’estiu, solitària i enyorada, des del fons de l’embornal de la Riera. Com hi va anar a parar ja ho explicaré un altre dia.

Tanco el Diari de Santes i obro el Quadern d’estiu. Bones vacances a tothom.