Mai havia vist a les colles tan concentrades abans d’una ballada com aquesta matinada abans de començar el No n’hi ha prou. És cert que les colles de fosc passen moments de nervis abans de començar els correfocs, però avui amb els membres de les colles reunits entorn dels seus caps de colla i comentant les darreres instruccions, l’ambient era dels que fa època. Com ho ha fet el mateix acte.
Feia mesos que tenia notícies que alguns momeroters estaven rumiant un nou acte per després dels Requisits de Festa Major. N’era conscient de l’estira i arronsa entre colles i el propi Patronat de Cultura pel muntatge d’aquest acte. Poc a poc les coses s’anaven aclarint i el caràcter del No n’hi ha prou s’anava definint.
Quan a les dues en punt ha començat a sonar la música que el mestre Caselles ha escrit especialment per a ser interpretada per La Principal de la Nit i han començat a sortir les Diablesses de l’edifici de l’Ajuntament, la gent que omplia la plaça i els que també omplien el balcó hem trigat pocs minuts a entendre que estàvem davant d’un acte d’envergadura. La força de la música, l’espectacularitat de les figures, el foc, la ràpida implicació de la gent ha fet quallar ràpidament l’acte.
Ha estat una mica més d’una hora d’una potència festiva extraordinària. Al lògic titubeig inicial han seguit uns minuts intensos de balls, de foc, de crits, de càntics. Les figures en un format diferent a les clàssiques dormides han giravoltat fins l’extenuació. L’esforç dels portadors han estat important per aconseguir el mínim espai indispensable per poder-les fer ballar. Diablesses, àliga, drac, momerota, gegants, han pogut ballar a pleret enmig d’una gernació que no parava de saltar i ballar.
Quan les figures, poc a poc, han anat entrant a l’Ajuntament tots havíem comprés que un nou acte havia nascut per consolidar-se en el programa de la Festa Major, que una nova música entrava a formar part de l’imaginari col·lectiu de la ciutat dels capgrossos i que segurament els Requisits acabaven de convertir-se en un bon preàmbul del No n’hi ha prou. Fora en Robafaves ja de la Riera, el Bequetero ha pres el relleu i de nou hem tornat a comptar fins a quinze. Feina i ajut han tingut els músics de l’Alway Drinking Marching Band per endur-se la gent Riera amunt cap el Parc. Un nou clàssic de Santes acabava de néixer.
Gràcies a tota la gent que ho ha fet possible. Avui fer d’alcalde d’aquesta gent ha significat un orgull especial.
1 comentari:
I tant que en tenim un altre!, i ben fresc i amenitzat.
amb alguns dels que érem a baix recordàvem quan baixavèm cap a la Plaça santa Anna, després de la dormida cantant i ballant l'himne d'eurovisió,. Crec que ha estat un acte molt emotiu, perquè als grans també ens agraden les dormides i aquesta ha estat al nostre estil, en el fons tots portem aquell nen petit a dins que avui hem fet reviure!
Gràcies i felicitats als que ho feu fet possible!!!! Per molts anys!
Publica un comentari a l'entrada