Aquest matí, repenjat a les roques de la base del refugi Enric Pujol, amb l’estany de la Gallina al dessota i la paret del Montroig al davant, feia recompte mental dels refugis bivac del Pirineu català. Feia recompte dels refugis i de les nits que hi he passat. Al més antic, i em sembla que ja desmuntat, hi vaig dormir ja fa molts anys per pujar al Besiberri Nord. Aquest va ser el primer refugi bivac del Pirineu. Poc devien sospitar les “autoritats” d’aleshores el significat de la data en que fou inaugurat: l’onze de setembre del 1960.
Van haver de passar molts anys fins que uns nous refugis bivacs es bastissin al Pirineu. Fins l’any 1974 no es va construir el de Molieres, l’únic en el que no hi he estat. De fet la meva única visita a la vall de Molieres és de l’any 1973 tot baixant, de forma bastant accidentada, del Tuc de Molieres, pic que havíem fet des de la Renclusa.
Els anys vuitanta foren especialment fèrtils i fins a cinc refugis bivac es varen construir en aquells anys. El primer fou el Refugi del Cinquantenari de l’UEC a l’estany de Baborte a la Vall Ferrera. Construït a Mataró, hi he dormit unes quantes vegades. La darrera, en un refugi atapeït de francesos, per anar a fer el pic dels Estanys.
Pocs dies després, també a la Vall Ferrera, s’inaugura el refugi Josep Maria Montfort als estanys de Baiau. Acampat al Pla de Boet vaig veure com l’helicòpter feia uns quants viatges per transportar el material des de la Farga d’Àreu fins els estanys. Fa uns anys varem dormir amb el refugi ple a vessar per anar al Comapedrosa per la Portella de Baiau. Uns anys després dormiren pràcticament sols, en una nit de llamps i trons, per pujar al Medacorba.
També en una nit de tempesta vaig dormir al refugi Enric Pujol. L’endemà, una treva del temps ens va deixar pujar fins el vèrtex geodèsic del Montroig abans el mal temps no ens deixés arribar al cim. El refugi del Montroig va ser inaugurat l’any 1984 amb una nodrida representació de l’Agrupació Científico Excursionista de Mataró.
L’any següent es va inaugurar el refugi Mataró a la vall del Gerber. Construït, com el de Baborte, a Mataró fou instal·lat amb motiu del cinquantè aniversari de la fusió de quatre entitats excursionistes mataronines per formar la UEC de Mataró. Fa uns quants anys hi vaig passar amb la gent de la UEC de Mataró en una travessa que varem fer des de Amitges fins la Mare de Déu de les Ares.
L’any 1988 es va inaugurar el darrer refugi bivac als plans de Broate a la vall de Cardós. Similar als de Baiau i Montroig, hi vàrem dormir per pujar al Sotllo ja fa uns quants anys.
Quan repasso això m’adono que de tot ja fa uns quants anys i que aleshores podia fer molta més muntanya. Malgrat tot els hi costarà fer-me baixar de forma definitiva de les muntanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada