Diumenge passat María Antonia Iglesias entrevistava a Felipe González a El País. Avui l’entrevista la fa a Manuel Fraga. Si aleshores comentava que “quien tuvo, retuvo y guardó para la vejez”, avui em puc reafirmar en el meu comentari. El vell polític gallec dona tot un recital de la seva manera d’entendre la realitat política espanyola: intel·ligent –el personatge ho és i molt- però absolutament subjectiva. Tampoc esperava una altra cosa coneixent els tics personals i polítics del dirigent popular. Avui però les diu de l’alçada d’un campanar i en algun cas, com a bon gallec, deixa la resposta en l’ambigüitat. Com quan acusa als polítics de la II República de ser els únics culpables de la guerra civil. Tots els polítics?. Només els polítics?. Per què els morts apilonats només són els d’un bàndol?.
Curiosa, si més no, la seva manera d’entendre la deriva ideològica de Santiago Carrillo que evoluciona, a partir dels errors del sistemes comunistes, cap a l’eurocomunisme. No fa Fraga cap menció a la seva pròpia evolució, des del règim franquista, cap a la democràcia constitucional. Oblit?.
No estalvia crítiques al govern socialista i especialment al president Rodríguez Zapatero. Crítiques lògiques, que no fonamentades, d’un polític fortament ancorat a la dreta espanyola més rància. Absolutament irresponsables, però, les seves afirmacions sobre la culpabilitat d’un possible atemptat d’ETA. Irresponsables, injustes i amb un punt d’indignitat. Tant irresponsable, indigne i injust com seria atribuir al govern de José María Aznar els morts del terrorisme etarra que es varen produir després del fracàs de les negociacions del govern del PP amb la banda terrorista. En aquest comentari demostra Fraga la seva visió absolutament partidària de la política, la doble mesura i s’allunya de la imatge d’home d’estat que sovint ens han volgut vendre.
Sense cap ànim pejoratiu és per afegir: “gloria y figura hasta la sepultura”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada