header-photo

Quadern d’estiu: els ocells amics



Aquest matí, quan el sol encara no havia acabat de saltar la carena i tot just arribava als pobles alts de la Coma, tres oriols s’han posat a les branques del til·ler de davant la finestra. Fa dies que els havia vist voleiant pels prats i avui els he pogut contemplar amb calma mentre saltaven de branca en branca. I és que a vegades va bé mirar amunt i veure que passa damunt els nostres caps. Siguin ocells, siguin nuvolades, sigui el cel estrellat de la nit, malgrat alguns ho puguin trobar carrincló o una pèrdua de temps. Deu ser que penso, com Fernando de Pessoa, que “veure és haver vist” i que crec que la curiositat és condició indispensable pel progrés intel·lectual.

Després que els oriols marxessin he rebuscat entre els meus llibres d’ocells. Barrejat entre les guies de camp he trobat “Els ocells amics”, un llibret d’en Josep Maria de Sagarra –vinculat familiarment per la banda dels Castellarnau amb aquestes valls pirinenques- i no m’he pogut estar de reproduir-ne un fragment:

"De vegades, quan aneu pel camp i us trobeu amb un ocell que arrenca la volada en sentir les vostres passes, ben segur que de primer cop escolteu un saltironet d'alegria pels dintres en veure allò tan delicat i tan fi que us ha fet espavilar els ulls.
Perquè l'amor als ocells és un sentiment que s'avé amb l'ànima de l'infant, més dolça i més tendra i més sensible a totes les petites coses; a les coses plenes d'encís i de gràcia que omplen les nostres valls i les nostres muntanyes, i volten les nostres pagesies i vénen fins al cor de les nostres ciutats. I, en el ram d'aquestes coses plenes d'encís, no hi ha dubte que els ocells cantadors i voladors s'emporten la palma.Com que en l'ànima dels infants és on prenen sempre més caliu les delicades meravelles de la Natura, és per a tothom, però singularment per als infants de la nostra terra, que és escrit aquest llibret, on procurarem contemplar l'ocell i fer-ne l'elogi, i donarem una repassada pels nostres conreus, i ens entretindrem a considerar una mica aquelles menes d'ocells que de més a la vora i amb més bona voluntat són els nostres amics i benefactors".

1 comentari:

Tercera Edad ha dit...

Hola JOAN ANTONI ya me imagino que en la montaña lo pasara muy bien yo boy cada semana un ratito, los animalitos me dan un poco de miedo mi me gusta mas la ciudad ,pronto hay que empezar ha trabajar un saludo ENCARNA