Quadern d’estiu: l'óssa Franska

Foto El País

La mort, per atropellament, de la óssa Franska ha tornat ha posar d’actualitat la polèmica sobre el programa de reintroducció d’ossos al Pirineu que està portant a terme el govern de França. Partidaris i detractors omplen pàgines dels diaris digitals amb arguments a favor i en contra d’aquest programa. Mentre Marie-Lise Broueilh, presidenta de l’Associació per la Defensa del Patrimoni Pirenaic, celebra la desaparició de Franska, François Arcangeli, alcalde d’Arbas i president de l’Associació Regió de l’Ós, lamenta la pèrdua recent de Franska i la de Palouma, que també va morir fa uns mesos. De fet Arcangeli demana es substitueixin amb nous exemplars aquests dos animals morts.

La polèmica doncs, té corda per estona i el seu impacte salta, com els mateixos animals, els límits de la frontera i ha arribat a les comarques catalanes, veïnes de l’Ariège, de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà on també s’han alliberat óssos eslovens.

El record de l’ós –aquí dalt li diuen l’óssa- és encara viu a la VallFerrera. Fou l’any 1952 quan Martí Bringué, de casa Bessolí d’Àreu, va matar al bosc de Fontallada el darrer exemplar d’ós del Pallars. De fet els caçadors d’óssos tenien un gran prestigi a la comarca i en treien un bon benefici. A part de la venda de la pell –la de la darrera óssa va arribar a guanyar un premi a Madrid-, el caçador feia la “capta de l’óssa", passejant el cadàver de l’animal pels pobles on la gent el recompensava amb embotits, ous i diners en agraïment per la mort d’un animal considerat, aleshores, especialment perillós pel bestiar i per les persones.

Les coses però canvien amb el temps i la reintroducció dels plantígrads pot ser un element més de dinamització econòmica del Pirineu. Calen, evidentment, les polítiques compensatòries cap els ramaders pels eventuals atacs als ramats. Hi ha prou experiències, a Espanya mateix, de programes de reintroducció que han tingut èxit i han acabat essent acceptats per tothom.