Foto Elpaís.com
Malgrat semblar apartat de l’actualitat política, Felipe González demostra la seva condició d’animal polític en l’entrevista que li fa María Antonia Iglesias a El País d’avui diumenge. La seva capacitat crítica es posa una vegada més de manifest a l’analitzar la situació política espanyola. Sense estalviar crítiques al Partit Popular, i molt especialment a l’expresident Aznar, per la seva manera de fer oposició no deixa d’apuntar idees interessant i molt a tenir en compte en els problemes actuals de la política espanyola. Especialment lúcida la seva reflexió sobre la figura i el paper de Josu Jon Imaz a qui també avui Alfred Reixach dedica, a La Vanguardia, un extens article de lectura molt recomanada.
L’entrevista pateix, però, d’alguns del mals que el mateix González denuncia de la política espanyola. Parla molt dels problemes dels polítics i poc o gens dels problemes de la ciutadania. És clar que les preguntes les fa la periodista i que l’expresident es limita a contestar-les, però es troben a faltar referències clares a alguns de les qüestions que preocupen quotidianament la gent del carrer. Perquè parlar del terrorisme d’ETA, del PP, de l’actitud de la jerarquia catòlica envers el govern, de l’Estatut de Catalunya i de les reformes territorials, de l’acció de govern de Rodríguez Zapatero no deixa de tenir el seu interès per l’agudesa de l’anàlisi de Felipe González, però com diu el mateix González: “Esto es lo que me turba de nuestra situación política: que estamos viviendo de falsos problemas”.
Segurament la seva condició “d’ex”, i el respecte que manifesta cap l’actual president del govern, el limita molt a l’hora de parlar de l’habitatge, de la crisi de les infraestructures catalanes, de la immigració, per posar alguns exemples. Seria interessant, possiblement políticament improcedent, conèixer la seva opinió sobre aquests temes, encara que sigui com a simple observador i sense la voluntat de convertir-se en oracle de l’acció del govern socialista. Perquè ja se sap: “quien tuvo, retuvo y guardó para la vejez”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada