header-photo

Col·lectiva Sant Lluc


Escultura L'olivera d'en Manuel Cusachs

Algú ha dit o ha escrit alguna vegada que la Sant Lluc és la Festa Major dels pintors mataronins. M’agrada la imatge doncs la Sant Lluc, com la Festa Major, es repeteix cada any per les mateixes dates. Com la Festa Major genera il·lusions i polèmiques (benvingudes siguin, senyal que interessa), prima el caràcter popular i participatiu i al darrera hi ha un munt de gent treballant-hi. Tot plegat per oferir-nos una mostra que, amb esperit crític, valorarem, compararem amb l’any passat, criticarem. Felicitats als noranta artistes seleccionats aquest any.

La Sant Lluc representa l’inici del curs artístic de la ciutat, un curs que comença amb un parell de bones notícies de la mà d’en Manuel Cusachs. L’exposició que està preparant per la Pia Almoina recalarà pel novembre a Mataró i de la mateixa manera també podrem veure a Mataró l’antològica que s’estrenarà a Andorra l’any vinent.

I acompanyant avui a en Cusachs tres artistes veterans que han rebut l’homenatge de l’Associació: Montserrat Poch, Pepe Novellas i Guerau Calàbia i tres artistes joves seleccionats a la col·lectiva de l’any passat. El present i el futur de l’art de la ciutat.

I com que el president ha fet servir un símil ferroviari per parlar del Fons d’Art, jo vull fer servir el mateix símil per afirmar que el projecte no es troba en cap via morta, tot plegat pot estar aturat temporalment per canvi de maquinista, però es tirarà endavant i l’Ajuntament complirà els compromisos signats. Els hi prego només una mica de paciència.
Text de la meva intervenció, aquesta tarda, a la inauguració de la Col·lectiva Sant Lluc.