Foto Diarimataro.cat
Un parell de fragments de lectures d’aquest dies que m’han fet pensar..
El primer d’en Josep Maria Espinàs al seu llibre “Relacions particulars”, en el capítol que dedica a J.V. Foix:
“Qui sap si el nostre país té un problema general d’asincronia; no fer les coses que s’han de fer en el moment que s’han de fer. Mandregem quan hauríem de treballar, escridassem quan hauríem de reflexionar, som primmirats quan caldria ser decidits... i massa sovint arribem a veure les coses clares, però quan ja es tard. La més bella glossa de l’asincronia l’escriu Foix en la seva carta: “Es veu que no coincidim, i quan jo vaig a l’hort, vós aneu per peix...”
El segon d’Álvaro Pombo en la seva novel·la “La fortuna de Matilda Turpin”:
“La memoria modifica todos sus contenidos constantemente. El olvido es el dato más indiscutible de nuestra memoria. Juan propuso esto con una cierta vivacidad: mantuvo con vehemencia que el pasado personal era esencialmente modificable y la prueba estaba en que, confrontados los recuerdos de cualquiera de nosotros con una hipotética relación cronológica, siempre se descubría que la memoria era infiel”.
Poden semblar dos fragments sense cap mena de relació, però veiem algunes declaracions de personatges polítics del país m’han semblat força relacionades.
Un parell de fragments de lectures d’aquest dies que m’han fet pensar..
El primer d’en Josep Maria Espinàs al seu llibre “Relacions particulars”, en el capítol que dedica a J.V. Foix:
“Qui sap si el nostre país té un problema general d’asincronia; no fer les coses que s’han de fer en el moment que s’han de fer. Mandregem quan hauríem de treballar, escridassem quan hauríem de reflexionar, som primmirats quan caldria ser decidits... i massa sovint arribem a veure les coses clares, però quan ja es tard. La més bella glossa de l’asincronia l’escriu Foix en la seva carta: “Es veu que no coincidim, i quan jo vaig a l’hort, vós aneu per peix...”
El segon d’Álvaro Pombo en la seva novel·la “La fortuna de Matilda Turpin”:
“La memoria modifica todos sus contenidos constantemente. El olvido es el dato más indiscutible de nuestra memoria. Juan propuso esto con una cierta vivacidad: mantuvo con vehemencia que el pasado personal era esencialmente modificable y la prueba estaba en que, confrontados los recuerdos de cualquiera de nosotros con una hipotética relación cronológica, siempre se descubría que la memoria era infiel”.
Poden semblar dos fragments sense cap mena de relació, però veiem algunes declaracions de personatges polítics del país m’han semblat força relacionades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada