Municipalisme avui

Després de l’Assemblea de la Federació de Municipis de Catalunya, que es va celebrar divendres passat a Sabadell, apareixen noves perspectives en l’escenari polític del municipalisme català. Perspectives que vindran marcades per l’indispensable col·laboració institucional amb l’Estat i amb la Generalitat.

El mateix títol de l’Assemblea, “Noves necessitats, més municipalisme”, ja ens indica que ens trobem en un moment de replantejament del paper del govern local. Els canvis socioeconòmics accelerats que es donen en els nostres pobles, vil·les i ciutats i l’aparició de nous i més complexes problemes ens obliga a atendre noves demandes i per tant a plantejar-nos nous objectius. Als clàssics temes de l’educació, la mobilitat, la seguretat, els serveis municipals o les finances municipals cal afegir-hi els de la immigració, l’habitatge o el canvi climàtic. A Catalunya a més, hem de gestionar el desplegament del nou Estatut d’Autonomia que per primera vegada reconeix als ajuntaments un paper important en la política del país.

És per això que la vida del municipalisme girarà en els propers mesos sobre dos eixos fonamentals: l’autonomia política i la suficiència financera dels ajuntaments. És cert que cap d’aquests temes és nou i han constituït tradicionalment els cavalls de batalla del municipalisme. Però també és cert que, i a tenor del que es va dir i escoltat el divendres a Sabadell, ens trobem amb un canvi important de sensibilitat i de voluntat política per part del govern de la Generalitat. No apel·laré al tòpic de l’origen municipalista del president o de bona part dels consellers, sinó a les paraules d’en Puigcercós, d’en Castell i d’en Baltasar i del mateix Bustos.

Sobre l’autonomia municipal cal desplegar l’Estatut i aprofitar totes les seves possibilitats, especialment les que fan referència a la creació del Consell de Govern Local i el Consell de Garanties Estatutàries. Igualment la nova Llei de l’administració local ha de fixar definitivament el marc competencial dels ajuntaments. Volem i necessitem saber quines són les competències pròpies dels ajuntaments encara que com deia l’alcalde de Vitòria: "l’alcalde potser no té totes les competències, però si totes les incumbències".

Pel que fa a la suficiència financera es va posar clarament de manifest que els ajuntaments no assumiríem cap nova competència ni obligació sense la dotació pressupostària corresponent. És el que deia en Sixte Moral, exalcalde de Vilanova i la Geltrú: “qui la fa (la llei o la norma), la paga”. L’elaboració de la nova Llei d’hisendes locals i l’aprofundiment del que en Maragall deia “procés de retorn als ajuntaments” han de ser garanties suficients per acabar amb la penúria actual de les finances municipals.

Aquestes i no cap altres han de ser les regles del joc. I si cal jugarem a un altra cosa.