Cròniques madrilenyes -4-

Foto pipoboy1313

I última. Aquest migdia quan hem marxat del Palau de Congressos de Madrid, on aquest dies ha tingut lloc la novena Assemblea de la FEMP, el gust era agredolç. No hi ha cap dubte que l’objectiu d'elegir l’alcalde de Getafe, Pedro Castro, com a nou president de la Federació s’ha aconseguit. També la majoria en la comissió executiva i en el consell federal. Una altra cosa ben diferent si parlem de la unitat del municipalisme que avui ha viscut una jornada per oblidar. Caldrà analitzar amb detall el que ha passat, ser autocrítics i pensar com recuperar un estil de fer les coses fonamental per poder imposar les nostres tesis davant altres administracions.

Com ja vaig escriure s’han acomplert els pitjors dels pronòstics i el Partit Popular ha utilitzat l’assemblea com a caixa de ressonància de la seva estratègia de la bronca continuada. Primer amb la moció de les banderes, després amb una moció en la que intentaven desqualificar la política municipal del govern del president Zapatero. Fent servir l’estil Martínez Pujalte, amb contínues esbroncades, comentaris en veu alta fora de to, atiant el debat amb tàctiques de filibusterisme polític, han intentat emmascarar el que ha estat una derrota absoluta dels seus postulats i dels seus candidats.

Per primera vegada en la història de la FEMP els candidats han intervingut per presentar la seva candidatura. Regina Otaola, la candidata popular, amb un únic argument que ha repetit fins el cansament: tinc una bandera. Pedro Castro, el candidat socialista, amb el seu peculiar estil i parlant de les coses que preocupen a la ciutadania: habitatge, feina, educació, seguretat; i de les coses que preocupen al municipalisme: finançament, marc competencial, relació amb les altres administracions. Al final el resultat conegut de la victòria de Castro per més de 4.600 vots, doncs ha aconseguit sumar als vots socialistes els dels IU, ICV, CiU, ERC i PAR. A l’altre costat s’ha quedat el PP amb els vots del PA i de CC.

Ahir, tot esmorzant, li deia a l’alcalde de Getafe que esperava que el Barça guanyés al seu equip i que avui fos elegit president de la FEMP. El primer desig no es va complir, per sort el segon, sí. Pedro Castro és un alcalde carismàtic que ha transformat radicalment la seva ciutat. Fa poques setmanes varem coincidir en una taula rodona parlant de polítiques socials i un cop més va posar de manifest la seva passió per la política municipal i la seva empenta a l’hora de tirar projectes endavant. Avui també ho ha fet i no s’ha pogut estar de dir una de les seves frases preferides: “Se hace lo que se debe, aunque se deba lo que se hace”. Tota una declaració de principis per l’alcalde de Getafe i des d’avui president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

L’anècdota personal de l’assemblea, però, la va protagonitzar una regidora de Peligros (Granada) asseguda per casualitat al meu costat de la sala i que a l’assabentar-se de que era l’alcalde de Mataró em va respondre que els seus dos fills eren nascuts a la nostra ciutat. Com que anar posant fronteres!.