Escultura d'en Manuel Cusachs inspirada en el poema de Salvador Espriu Thànatos, del llibre El caminant i el murTHÀNATOS
Quan vinguis, et rebria
més bé des de la cendra
d'un bell foc?
O t'espero
O t'espero
amb el salvatge xiscle
del vent entre les canyes
o amb la cançó profunda,
monòtona, tranquil·la,
tan dolça, sempre nova,
del somni de la mar?
O potser m'has de prendre
de cop, enllà de buides
estances, entre blanques
parets que varen veure
com els meus morts et feien
acatament: glaçades
presons on deslliuraves
el desig d'altres vides
orbes, com jo, de Déu.
Quan arribis, si et sento,
hauré de saludar-te
amb un gran crit. Car moro
sense cap saviesa,
però molt ric de passos
de perdut vianant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada