Bon dia a tots i a totes
Lògicament les meves primeres paraules d’agraïment per la vostra confiança en nomenar-me president de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat. Un nomenament que m’honora i al que espero poder respondre adequadament.
Ens trobem en un moment crucial, som sabedors que les decisions que prenguem ara seran determinants pel nostre futur a mig termini. Els organismes nacionals, estatals i internacionals estan configurant un corpus legislatiu potent que, segurament massa poc a poc, estan predeterminant el model de creixement sostenible dels propers anys especialment a l’Europa Occidental.
No se’n escapa tampoc la importància del món local en tot aquest procés. Les ciutats i els pobles són l’escenari on passaran la majoria de les accions que el marc legislatiu està determinant. Perquè en definitiva dependrà del comportament dels nostres conciutadans que les lleis, reglaments i ordenances siguin realment útil o acabin sent paper mullat.
Però les ciutats i els pobles no volem ser únicament escenari, volem ser fonamentalment actors decisius en la presa de decisions, en la creació d’un consciència col·lectiva, en el procés d’educació i en la recerca de les millors solucions als problemes mediambientals.
Per això la importància de xarxes com aquestes. Xarxes que serveixen per construir un discurs ciutadà sobre el medi ambient, xarxes que permeten l’intercanvi d’experiències, el coneixement mutu i la pràctica mancomunada. Xarxes que estimulen la concertació dels governs locals amb l’acció i el compromís dels ciutadans. Ho hem demostrat en temes d’estalvi d’aigua, en separació i tractament de residus, en estalvi lumínic, en l’impuls de la mobilitat sostenible. Les agendes 21 han estat una gran eina, però també han estat un gran exemple del que es pot fer des del món local i des de la voluntat de transformar les coses des de la proximitat i el treball conjunt entre ajuntaments i ciutadania.
Hem fet molta feina, però ens queda encara molta per fer. Fa pocs dies la Comissió Europea va fer pública la seva proposta sobre energia i canvi climàtic. Sense entrar a valorar ara les propostes concretes, si que podem constatar que els objectius marcats no seran possibles sense una implicació directa dels ciutadans i ciutadanes i de les administracions locals. Si el 65% de les emissions de CO2 provenen de les activitats quotidianes dels nostres conciutadans queda absolutament clar que ens caldrà prendre mesures en l’àmbit regional i local per reduir aquestes emissions i per minimitzar els efectes que ja estan tenint sobre el nostre clima.
Voldria que el treball de la Xarxa, dels grups i de les jornades de treball, servissin fonamentalment per això. Per determinar fortament la petjada del món local, de l’administració més propera al ciutadà, en les polítiques mediambientals del nostre país i d’arreu del món.
Moltes gràcies per tot plegat i a treballar que la feina la fan els cansats!
Text de la meva intervenció, aquest matí a Manresa, a l’assemblea de la Xarxa de ciutats i pobles per la sostenibilitat.
Lògicament les meves primeres paraules d’agraïment per la vostra confiança en nomenar-me president de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat. Un nomenament que m’honora i al que espero poder respondre adequadament.
Ens trobem en un moment crucial, som sabedors que les decisions que prenguem ara seran determinants pel nostre futur a mig termini. Els organismes nacionals, estatals i internacionals estan configurant un corpus legislatiu potent que, segurament massa poc a poc, estan predeterminant el model de creixement sostenible dels propers anys especialment a l’Europa Occidental.
No se’n escapa tampoc la importància del món local en tot aquest procés. Les ciutats i els pobles són l’escenari on passaran la majoria de les accions que el marc legislatiu està determinant. Perquè en definitiva dependrà del comportament dels nostres conciutadans que les lleis, reglaments i ordenances siguin realment útil o acabin sent paper mullat.
Però les ciutats i els pobles no volem ser únicament escenari, volem ser fonamentalment actors decisius en la presa de decisions, en la creació d’un consciència col·lectiva, en el procés d’educació i en la recerca de les millors solucions als problemes mediambientals.
Per això la importància de xarxes com aquestes. Xarxes que serveixen per construir un discurs ciutadà sobre el medi ambient, xarxes que permeten l’intercanvi d’experiències, el coneixement mutu i la pràctica mancomunada. Xarxes que estimulen la concertació dels governs locals amb l’acció i el compromís dels ciutadans. Ho hem demostrat en temes d’estalvi d’aigua, en separació i tractament de residus, en estalvi lumínic, en l’impuls de la mobilitat sostenible. Les agendes 21 han estat una gran eina, però també han estat un gran exemple del que es pot fer des del món local i des de la voluntat de transformar les coses des de la proximitat i el treball conjunt entre ajuntaments i ciutadania.
Hem fet molta feina, però ens queda encara molta per fer. Fa pocs dies la Comissió Europea va fer pública la seva proposta sobre energia i canvi climàtic. Sense entrar a valorar ara les propostes concretes, si que podem constatar que els objectius marcats no seran possibles sense una implicació directa dels ciutadans i ciutadanes i de les administracions locals. Si el 65% de les emissions de CO2 provenen de les activitats quotidianes dels nostres conciutadans queda absolutament clar que ens caldrà prendre mesures en l’àmbit regional i local per reduir aquestes emissions i per minimitzar els efectes que ja estan tenint sobre el nostre clima.
Voldria que el treball de la Xarxa, dels grups i de les jornades de treball, servissin fonamentalment per això. Per determinar fortament la petjada del món local, de l’administració més propera al ciutadà, en les polítiques mediambientals del nostre país i d’arreu del món.
Moltes gràcies per tot plegat i a treballar que la feina la fan els cansats!
Text de la meva intervenció, aquest matí a Manresa, a l’assemblea de la Xarxa de ciutats i pobles per la sostenibilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada