header-photo

Dos anys després

Foto nosoloimagen

La feina d’aquests dies ha fet que no m’adonés fins avui que el dia 20 va fer dos anys de l’inici d’aquest bloc. Han estat 889 posts, més de 65.000 visites i més de 120.000 pàgines vistes. He escrit de política, de literatura, de música, d’art, de castells, de medi ambient. I sobretot he escrit de Mataró. Mentre tant han passat moltes coses en l’àmbit personal i en l’àmbit polític.

Vaig escriure en el primer post que em seria difícil passar la ratlla entre la projecció pública del càrrec d’alcalde i la meva vida privada. Fent-ne balanç tinc la sensació d’haver-ho aconseguit força. Segurament alguns haurien preferit més sang i fetge, més cós a cós en els temes locals. Ni és el meu estil ni crec que aquest sigui el mitjà.

En definitiva aquest bloc no és més que un cert divertimento que em serveix per repassar aquelles coses que m’han passat, m’han preocupat o m’han il·lusionat. Un exercici de repàs diari de les coses del meu món. Sense cap més pretensió. Gràcies als que heu tingut la paciència de llegir-me.

2 comentaris:

Tercera Edad ha dit...

Hola yo lo paso muy bien con todos los blob, tenemos que pensar que las personas todas damos lo mejor que podemos de nosotros mismo, lástima que no podamos entendernos tan fácil que es primero pensar y después sacar defectos ,nadie es perfecto , pero si podemos intentarlo que cada uno píense de diferente manera no ,nos da derecho siempre sacar faltas un saludo ENCARNA

Marta ha dit...

Benvolgut Joan Antoni:

Avui he estat fent una cerca en referència als enllaços que apunten a la meva bitàcora fotogràfica o, més ben dit, al meu "fotolog". Parlo de NoSóloImagen (http://nosoloimagen.blogspot.com/). I he de dir que he rebut amb una grata sorpresa l'interés que s'ha prés per ella l'alcalde del lloc que em va veure néixer, Joan Antoni Barón. Casualment, sóc de Mataró i visc a Mataró, tot i que, sempre que puc, viatjo a d'altres indrets d'Espanya i del món. Agraeixo, així mateix, que citi la font, perquè, tal vegada, és aquest un exercici que, per a molts, està caient en desús. Malauradament, aquesta noble afició no m'aporta cap benefici econòmic, encara que m'alegra saber que té una utilitat pública.

Li fa arribar una cordial salutació,


Tomás
http://nosoloimagen.blogspot.com/
http://www.cinehistoria.com.