Què fas, polissó?

Diumenge vaig anar al concert del Grup de Folk: Què fas, polissó?. El Monumental ple de pares, criatures i uns quants kumbes de més de cinquanta, entre els que m’incloc, i que ens sabíem totes les cançons i gairebé totes les facècies que passaven dalt de l’escenari. D’entrada cal dir que no vaig ser-hi al mític concert del 68 a la Ciutadella. En tenia tretze anys acabats de fer!. Va ser una mica més tard, cap el setanta, que em va començar a interessar el folk-song. Especialment en Pete Seeger i en Woody Guthrie que acabava de desaparèixer. I els grups catalans de l’època. Tota la trepa que fa cinc o sis d’anys va tornar a gravar “Els temps encara estan canviant”. Que repetiren l’any següent amb un nou recull de cançons. I que ara munten aquest espectacle en record d’en Xesco Boix.

Què fas, polissó? una expressió pròpia d’en Xesco i que els seus companys recuperen per aquest muntatge ple de l’esperit que va inspirar les cançons i l’actitud vital del cantant desaparegut. Podeu llegir la crònica del concert al bloc diaridelamúsica. Encara que si hagués de destacar algú, destacaria a un inesgotable Edu Estivill.

En Xesco Boix va ser objecte, fa uns mesos, d’un emotiu reportatge al programa Noms de TV3. Pels que el varem conèixer o pels que volen saber qui fou aquest músic inquiet, únic i entranyable us el recomano especialment.

“Un cel blau per sostre, un mar sovint tan serè, un món rodó i preciós, què més puc voler?”