De bisbes i “sambenitos”

Auto de fe (Francisco de Goya)

Llegeixo i no m’ho puc creure. El bisbe de Sigüenza José Sánchez, acusa al president Zapatero d’atacar els bisbes amb finalitats electorals. Ho fa en resposta a la intervenció del president en el míting d’ahir a Ourense.

Però anem a pams. Tot aquest embolic qui l’ha començat?. El govern o els bisbes. És cert que el govern socialista ha desenvolupat durant aquestes legislatura lleis que no han agradat a la jerarquia eclesiàstica. Lleis fetes amb tota la legitimitat democràtica, que figuraven en el programa electoral del PSOE de les eleccions del 2004 i han estat aprovades amb les majories parlamentaries suficients, Seria bo que els bisbes no oblidessin que la representació de la voluntat de la ciutadania es troba en els electes i no en la doctrina de cap església. Doctrina que per cert no pot adequar-se a les circumstàncies cada vegada que convingui com denunciava, en El País d’ahir, Juan G. Bedoya en un article amb ressonàncies bíbliques: Por el ojo de la aguja. Serveixi aquesta observació per altres col·lectius que tendeixen, com els bisbes, a atorgar-s'hi una legitimitat no contrastada –sovint fins i tot estrepitosament rebutjades- en les urnes electorals.

Però també és cert que la cúpula eclesiàstica espanyola –i pel que hem vist els darrers dies la catalana tampoc s’està quedant al marge- ha mantingut un posicionament absolutament hostil amb el govern i ben alineat amb les tesis polítiques del Partit Popular. El silenci (mira per on el silenci) dels populars els darrers dies és més que significatiu. No discutiré el dret dels bisbes a opinar sobre els assumptes de la vida pública. Com qualsevol altre col·lectiu tenen tot el dret a expressar el seu posicionament i les seves idees, a concentrar-se, manifestar-se, criticar el govern i el que vulguin. Com tothom. Però aleshores que assumeixin les conseqüències de tot plegat. I el bisbe de Sigüenza demostra que no assumeix les conseqüències. Si no volien pols, per què anaven a l’era?.

Doncs clar que els darrers posicionaments de la jerarquia eclesiàstica (em resisteixo a parlar de l’església doncs a mi ningú m’ha preguntat res) obrirà un debat a Espanya. Què es pensaven?. I serà un debat dolorós. Sobretot pels cristians amb militància política clara i que creiem que les coses es poden fer d’una altra manera. Buscant les coincidències i no exacerbant les discrepàncies, dialogant enlloc de la cridòria episcopal de la COPE, unint enlloc de separant, tendint ponts i no d’eixamplant l’enorme bretxa entre església i societat que les enquestes posen de manifest dia a dia. Estic segur que d’aquesta manera el missatge evangèlic tindria millor encaix i acollida en la complexa societat espanyola del segle XXI. Per què es deu tractar precisament d’això?.

Es pregunta el bisbe Sánchez si no seria millor esperar a que passés la campanya electoral per poder seure a discutir civilitzadament. Doncs aleshores per què començaven?. ¿És la millor manera d’encarar futures negociacions posant el tema de la religió en la primera línia de foc d’una campanya electoral que serà de tot menys civilitzada?.

I ja posats a treure punxa al llapis, i sense caure en rimes fàcils, li voldria recordar al bisbe de Sigüenza la llarga experiència del Tribunal de la Santa Fe, o sigui de la Inquisició, en penjar “sambenitos”. Encara que d’aquesta afició últimament estem veient alguns exemples a casa nostra.