És el que he pensat avui llegint la crònica que Pablo Ordaz escriu, sobre el debat Solbes-Pizarro, a El País. El “Yo soy de Teruel y no cambio nada” m’ha recordat la famosa escena de la pel·lícula Nobleza baturra. Al final, amb actituds com aquesta, s’acaba caient del burro!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Sé que tens clar que tots els de "Teruel" no som com en Pizarro, afortunadament!!!
M'has emocionat avui amb el teu discurs.
Moltes gràcies.
Hola yo no he perdido ver el debate pero con tanto ser negativos no vamos a creer nada un saludo ENCARNA
Publica un comentari a l'entrada