Bon dia amigues i amics, companys i companyes.
Benvinguts al poliesportiu Eusebi Millan a aquest acte central de la campanya electoral al Maresme. Com sempre un poliesportiu ple. Ple de gent i ple de sentiments.
Perquè els socialistes som gent de sentiments, d’ideals, d’il·lusions. Per això vull començar la meva intervenció recordant a Josep Palau i Fabre, el poeta veí de Caldes, que va morir ahir. Ho faré, com s’ha de fer amb els poetes, amb els seus propis versos:
Si em perdo mai, serà la llum
La que m’haurà per la mirada.
La llum em mira de besllum
I em fa l’ullet com una fada.
Me’n vaig amunt, car per la llum
L’ànima tinc endiumenjada.
Deia que els socialistes som gent de sentiments i d’ideals. I també tossuts, molt tossuts. Però no com en Pizarro. Deia ahir el expresident d’Endesa (sí, el màxim responsable de deixar Barcelona a les fosques durant un munt d’hores l’estiu passat) quan li van preguntar sobre el debat que va tenir amb el ministre Solbes: “Yo soy de Teruel y no cambio nada”.
No creo que haya mejor frase para definir al PP: no cambiar nada.
Me acordé, escuchando a Pizarro en Nobleza baturra, la película en la que el maño, subido en el burro en medio de la vía, contestaba a los pitidos del tren, que le avisaba para que se apartara, diciendo aquello: chufla, chufla, como no te apartes tu.
Mirad, conozco gente de Teruel, tozudos, sí. Pero de una tozudez que sale del fondo de los pozos mineros, de los campos de secano, del frío del invierno y del calor abrasante del verano. Pero sobre todo, una tozudez, que sale de la lucha constante, eterna, por la libertad y por la dignidad de los trabajadores.
Y como los de Teruel, los de cualquier lugar de Cataluña y de España. Una gente dispuesta a trabajar, a romperse la cara, por el progreso. Esa es la tozudez de los trabajadores y de los socialistas. La tozudez de querer cambiar la cosas. Para mejorar la vida de la gente, de los jóvenes, de las mujeres, de los trabajadores, de los autónomos, de las empresas, de las personas mayores, de la educación, de la seguridad, de la sanidad. Esa es la tozudez de los socialistas. De Teruel, de Mataró y de toda España.
I tinc el convenciment que ho estem fent: que estem canviant les coses. I per això estan tan nerviosos. Per això ara Rajoy diu que és més equilibrat, ponderat i raonable que Zapatero. Ara? I les manifestacions utilitzant barroerament el terrorisme? I la COPE? I Acebes? I Zaplana? Per què els amaguen? Per què ens porten a Mataró en Gallardón i no a Donya Quaresma?
Ara volen anar de centristes, de liberals, de moderats? Ara?
Mireu, a Mataró i al Maresme, sabem molt que no és el mateix Zapatero que Rajoy.
Sabem els diners que el govern d’Aznar ens va escamotejar als ajuntaments, la manca absoluta d’inversions en Rodalies i en la N-II. Sabem que no va arribar un cèntim des de l’Estat, per afrontar el complex fenomen de la immigració.
I també sabem que el govern Zapatero ens ha compensat l’IAE, ha augmentat les transferències de diners cap els Ajuntaments, ha posat sobre la taula els projectes i els diners per traslladar la N-II, que han arribat diners per ajudar a resoldre els problemes de la immigració, que es comença a desplegar la llei de la dependència. Sabem que treballant conjuntament amb la Generalitat en pocs anys tindrem el tren cap Granollers i el soterrament de les vies per dins de Mataró.
Per tant amics i amigues, nosaltres sabem que no és el mateix. Que no és mateix Zapatero que Rajoy, que no és el mateix Carme Chacón que Dolors Nadal, que no és el mateix Manuel Mas que Martínez Pujalte, Acebes o Zaplana.
Per això, perquè no és el mateix, el diumenge dia 9 caldrà tornar a demostrar la tossuderia dels socialistes, dels treballadors i treballadores, de la gent que creu en la llibertat i en el progrés. I caldrà demostrar-ho com sempre ho hem fet: anant a votar, convencent als nostres amics i veïns per a que també hi vagin. I omplin les urnes de vots, de milers, de milions de vots per Manuel Mas, per Carme Chacón, per José Luis Rodríguez Zapatero.
Per tant a treballar per la victoria del dia 9. A treballar per la victòria de Zapatero i per la victòria del socialisme.
I ara amb tot l’orgull del món us deixo amb la persona que va canviar Mataró i que des de Madrid continua treballant per la ciutat . Us deixo amb Manuel Mas.
Benvinguts al poliesportiu Eusebi Millan a aquest acte central de la campanya electoral al Maresme. Com sempre un poliesportiu ple. Ple de gent i ple de sentiments.
Perquè els socialistes som gent de sentiments, d’ideals, d’il·lusions. Per això vull començar la meva intervenció recordant a Josep Palau i Fabre, el poeta veí de Caldes, que va morir ahir. Ho faré, com s’ha de fer amb els poetes, amb els seus propis versos:
Si em perdo mai, serà la llum
La que m’haurà per la mirada.
La llum em mira de besllum
I em fa l’ullet com una fada.
Me’n vaig amunt, car per la llum
L’ànima tinc endiumenjada.
Deia que els socialistes som gent de sentiments i d’ideals. I també tossuts, molt tossuts. Però no com en Pizarro. Deia ahir el expresident d’Endesa (sí, el màxim responsable de deixar Barcelona a les fosques durant un munt d’hores l’estiu passat) quan li van preguntar sobre el debat que va tenir amb el ministre Solbes: “Yo soy de Teruel y no cambio nada”.
No creo que haya mejor frase para definir al PP: no cambiar nada.
Me acordé, escuchando a Pizarro en Nobleza baturra, la película en la que el maño, subido en el burro en medio de la vía, contestaba a los pitidos del tren, que le avisaba para que se apartara, diciendo aquello: chufla, chufla, como no te apartes tu.
Mirad, conozco gente de Teruel, tozudos, sí. Pero de una tozudez que sale del fondo de los pozos mineros, de los campos de secano, del frío del invierno y del calor abrasante del verano. Pero sobre todo, una tozudez, que sale de la lucha constante, eterna, por la libertad y por la dignidad de los trabajadores.
Y como los de Teruel, los de cualquier lugar de Cataluña y de España. Una gente dispuesta a trabajar, a romperse la cara, por el progreso. Esa es la tozudez de los trabajadores y de los socialistas. La tozudez de querer cambiar la cosas. Para mejorar la vida de la gente, de los jóvenes, de las mujeres, de los trabajadores, de los autónomos, de las empresas, de las personas mayores, de la educación, de la seguridad, de la sanidad. Esa es la tozudez de los socialistas. De Teruel, de Mataró y de toda España.
I tinc el convenciment que ho estem fent: que estem canviant les coses. I per això estan tan nerviosos. Per això ara Rajoy diu que és més equilibrat, ponderat i raonable que Zapatero. Ara? I les manifestacions utilitzant barroerament el terrorisme? I la COPE? I Acebes? I Zaplana? Per què els amaguen? Per què ens porten a Mataró en Gallardón i no a Donya Quaresma?
Ara volen anar de centristes, de liberals, de moderats? Ara?
Mireu, a Mataró i al Maresme, sabem molt que no és el mateix Zapatero que Rajoy.
Sabem els diners que el govern d’Aznar ens va escamotejar als ajuntaments, la manca absoluta d’inversions en Rodalies i en la N-II. Sabem que no va arribar un cèntim des de l’Estat, per afrontar el complex fenomen de la immigració.
I també sabem que el govern Zapatero ens ha compensat l’IAE, ha augmentat les transferències de diners cap els Ajuntaments, ha posat sobre la taula els projectes i els diners per traslladar la N-II, que han arribat diners per ajudar a resoldre els problemes de la immigració, que es comença a desplegar la llei de la dependència. Sabem que treballant conjuntament amb la Generalitat en pocs anys tindrem el tren cap Granollers i el soterrament de les vies per dins de Mataró.
Per tant amics i amigues, nosaltres sabem que no és el mateix. Que no és mateix Zapatero que Rajoy, que no és el mateix Carme Chacón que Dolors Nadal, que no és el mateix Manuel Mas que Martínez Pujalte, Acebes o Zaplana.
Per això, perquè no és el mateix, el diumenge dia 9 caldrà tornar a demostrar la tossuderia dels socialistes, dels treballadors i treballadores, de la gent que creu en la llibertat i en el progrés. I caldrà demostrar-ho com sempre ho hem fet: anant a votar, convencent als nostres amics i veïns per a que també hi vagin. I omplin les urnes de vots, de milers, de milions de vots per Manuel Mas, per Carme Chacón, per José Luis Rodríguez Zapatero.
Per tant a treballar per la victoria del dia 9. A treballar per la victòria de Zapatero i per la victòria del socialisme.
I ara amb tot l’orgull del món us deixo amb la persona que va canviar Mataró i que des de Madrid continua treballant per la ciutat . Us deixo amb Manuel Mas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada