Gravat de relleu mural 'Set virtuosos de l'arbreda de bambú i Rong Qiqi' , tomba en Xishanqiao, Nanjing, Xina. Els arbres de la dreta del mural són Ginkgos.
L’anunci de la substitució dels Ficus rubiginosa, plantats en l’avinguda Jaume Recoder, per exemplars de Ginkgo biloba m’ha fet recordar algunes anècdotes sobre aquest arbre. Era costum entre els estudiants més “espavilats” de la facultat de Biologia intentar enredar els companys de primer curs amb la història de la mort de l’exemplar de Ginkgo que hi havia –ignoro si encara hi és- als patis del vell edifici universitari de la Plaça de la Universitat. L’argument esgrimit era d’una gran contundència; les fulles groguejaven i queien, senyal inequívoca de la mort imminent del vell i rar exemplar. La condició de fòssil vivent d’aquesta espècie –únic representat existent d’un antic ordre de gimnospermes- i el fet de ser molt rar en els nostres parcs i jardins li conferia a la brometa quasi la categoria de drama. Poc trigàvem a descobrir que les fulles groguejaven i queien senzillament perquè el ginkgo és una espècie caducifòlia. Malgrat fóssim "novatos" no érem burros del tot!
A Mataró només recordo un exemplar plantat al costat de l’entrada al velòdrom per les antigues escales del Parc. Ara és bastant més freqüent i per exemple es poden trobar plantats a la plaça Xica. Arbre molt delicat, anomenat dels quaranta escuts o arbre de les pagodes, originari de la Xina. Cap a la tardor les fulles adquereixen un groc elegantíssim. Com que és una espècie dioica, hi ha exemplars masculins i exemplars femenins. Pels més observadors pot ser divertit descobrir el “sexe” de cada arbre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada