Si ahir em tocava parlar de medi ambient, avui he hagut de parlar d’educació. La Fundació Ernest Lluch i Nou Cicle han organitzat la tercera Jornada sobre municipalisme. I aquest any l’han dedicada a Educació i món local: competències i reptes.
Han tingut la gentilesa de convidar-me a intervenir en una taula rodona amb els alcalde de Vic i Olot i l’alcaldessa de Ripoll. La ponència la presentada en Xavier Bonal, adjunt per a la defensa dels Drets dels infants de la Sindicatura de Greuges. Una bona ponència sobre Escola i cohesió social: realitats, alertes, propostes. Una ponència en la que Mataró surt força ben parada.
En la meva intervenció faig referència a la necessitat d’estendre el concepte d’educació molt més enllà del context escolar i recuperar la idea de Ciutat Educadora. Per què si la cohesió social és realment el repte més important al que ens enfrontem, tot i reconeixent el paper principal que l’escola juga en el procés de socialització, és en altres àmbits ciutadans, laborals, relacionals on ens juguem realment la cohesió. De poc serveix barrejar en l’escola si immediatament després tornen a segregar territorialment i social a la canalla.
He explicat l’efecte “maonesa”: no hi ha prou amb posar en un mateix recipient un ou i un raig d’oli. Cal remenar amb cura i sentit. Si no correm el risc de tallar-la i haver-la de llençar. Alguna experiència de les explicades avui serveix perfectament d’exemple d’aquest efecte “maonesa”. Actuacions fetes amb la més bona voluntat acaben produint efectes col·laterals de difícil gestió posterior. I per això a més d’un bon model d’integració escolar cal tenir un model definit de ciutat que eviti la segregació.
En aquest tema, com en tants d’altres, els ajuntaments ens hem implicat a fons. El mateix conseller ho ha reconegut. Ara però ens calen més recursos i més capacitat de decisió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada