El Diumenge de Rams m’atrapa volant cap a Canadà. Un viatge que comença de matinada i acaba un munt d’hores després a Toronto. Em perdo, i deu ser la primera vegada que recordo en la vida, la benedicció de les palmes i palmons. En aquest cas si que es pot dir allò de que abans les obligacions que les devocions.
Visita, avui dilluns, a la planta de tractament i eliminació de residus de Toronto. L’objectiu veure una planta amb la mateixa tecnologia de metanització que farem servir a la planta de Mataró. Els viatges serveixen per veure com fan les coses en altres llocs i també per veure com no s’han de fer. La primera impressió es que en temes de residus els canadencs, almenys a Ontario, tenen molts deures per fer. La proximitat amb la frontera d’Estats Units els hi permetia resoldre l’eliminació de la brossa pel mètode, tan simplista i expeditiu, d’exportar-la cap els abocadors ianquis. Quan aquests han augmentat els preus i comencen a ser poc receptius al tema, els canadencs comencen a corre-cuita a buscar solucions.
D’entrada recullen la brossa de “cuina” i sense triar un cop per setmana. La resta de deixades un cop cada dues setmanes. La planta de Toronto metanitza brossa de “cuina”, sense tractament previ amb uns resultats força interessants encara que molt millorables. No s’entén, però que el biogàs l’acabin cremant en una torxa sense cap aprofitament i pel contrari utilitzin gas natural en el procés de metanització. El balanç energètic és clarament negatiu i l’emissió de CO2 absolutament absurda. Justament el que cal evitar de totes totes. El fet que Canadà tingui un excedent hidroelèctric molt gran pot explicar la qüestió però en cap cas justificar-la amb criteris mediambientals.
En el nostre projecte de Mataró tota l’energia s’obtindrà del propi procés i el gas excedent es cremarà en una turbina que donarà un rendiment elèctric important que sumarà a l’actual valorització energètica de la planta d’incineració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada