Havent tingut el plaer de descobrir les aquarel·les d’en Xavier Ubach, fa més de quinze anys, me n’adono avui en dia que el seu estil ha esdevingut personal, genuí, pur i fàcilment identificador.
En aquest sentit en Xavier va més enllà d’aquells malnomenats artistes, -que es pensen que imitant o copiant altres artistes ja en tenen prou per rebre tal atribució-. Ell està per damunt d’aquests. Fa temps que ha donat el pas ferm d’aprenent d’artista. El seu cosmos o univers supera les formes, els colors, la pròpia tècnica per endinsar-se en sentiments, moments, fantasies i somnis.
Els cavalls salvatges o els vaixells que llisquen per damunt del mar ens mostren un artista lliure, sense lligams, l’únic si n’hi ha és l’evocació d’allò que sent, d’allò que percep, i d’aquesta manera ho fa entendre a l’espectador.
Hi ah quelcom d’oníric i poètic en la seva obra, algú pot pensar que així és fàcil descuidar detalls. No és així, en Xavier Ubach es mostra esplèndid amb l’espectador: paisatges, marines, bodegons, etc..., ens mostren un treball fresc, minuciós, sorprenent i alhora engrescador.
Àlvar Sàez i Puig. Historiador de l’Art
Al Museu Arxiu de Llavaneres, del 25 d’abril al 25 de maig de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada