header-photo

Sant Jordi, patró de Catalunya



El dia s’allarga, els arbres estrenen fullam, la primavera que madura. El so dels tabals, dels flabiols, de les gralles, les melodies de la festa omplen l’espai. Els gegants surten del llarg son hivernal i enfilen Riera amunt amb la quitxalla bocabadada amb en Robafaves majestuós. Els castellers aixequen els primers pilars i castells, amb els enxanetes apuntant al cel. L’olor de pólvora que omple els narius quan les bèsties de foc empaiten els més atrevits. Les roses esclaten a cada cantonada i els llibres es fan protagonistes. Roses de tots colors, vermelles sobretot. Llibres per llegir, per mirar, per fer. Roses i llibres que canvien de mans com a testimonis d’amor i d’amistat. Senyeres als balcons, espigues amb les quatre barres. La tenora respon a la crida del flabiol i aplega la rotllana sardanista. La ciutadania s’aboca als espais públics, als carrers, les places. El passeig, el badar, la conversa, el festeig. La ciutat mediterrània en estat pur.

És Sant Jordi, patró de Catalunya.