M’invita l’alcalde Manresa, l’amic Josep Camprubí, a la inauguració de l’exposició “Nans, Gegants i els seus acompanyants”. És una mica la tornada cortès a la meva invitació a assistir a la Postal de Gegants de Les Santes. Aleshores l’alcalde Camprubí va acompanyar els gegants de Manresa en la seva visita a Mataró. La exposició, a la sala del Casino, és una interessant mostra interactiva dels elements populars del seguici festiu de la capital del Bages: gegants, nans, àliga i cavallets.
A Manresa estan de Festa Major hi han aprofitat per publicar un llibret, que declaren copiat de Mataró, amb imans de les figures de les comparses destinat als més petits. Una iniciativa que tenim ocasió de comentar amb en Dani Àlvarez que, amb La Coixinera, ha posat la part musical de l’acte d’inauguració de l’exposició.
Ens queda temps per poder visitar el teatre Kursal. Ja coneixia la sala del teatre i ara la visita amb l’alcalde em permet conèixer el que hi ha darrera el teló. El treball de recuperació –fruit d’una iniciativa ciutadana- d’aquest vell teatre ha estat magnífic i Manresa disposa d’un bon equipament teatral. Amb l’afegit de trobar-se –com el Casino- al bell mig del passeig de Pere III en ple cor de la ciutat.
Una cervesa en una de les terrasses del passeig em permet aclarir el dubte sobre les cadires que s’arrengleren a banda del passeig. M’expliquen que són cadires per l’estiu, doncs l’hivern és massa cru al Bages, que són de lloguer i que el negoci el regenta tota una institució ciutadana: la Rosita de les cadires.
Ciutats mitjanes, ciutats vives, on passen moltes coses que s’expliquen i que ens expliquem massa poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada