Companys, el polític

Actes, aquesta tarda, de commemoració del 68è aniversari de la mort del president Companys. D’aquests actes en parla la Teresa Màrquez a la contra de El Punt d’avui.

A les set ofrena floral al monument a Companys a l’avinguda del seu nom. Acostuma a ser un acte sobri, amb ofrenes dels partits polítics (amb algunes absències significatives) i d’entitats, algunes peces musicals, l’ofrena institucional i Els Segadors.

A les vuit, al Saló de Plens de l’Ajuntament, acte acadèmic a càrrec del doctor Agustí Alcoberro. Magistral lliçó de quasi una hora, amb un públic atent, que ha desgranat la biografia de Lluís Companys.

Tanco l’acte amb una petita reflexió sobre l’actualitat que afecta la figura de Companys. Reclamo tres coses: la reivindicació política, la rehabilitació personal i el procés de recuperació de la memòria històrica. Reivindicació del personatge complex: president, polític, home de partit, laboralista, sindicalista; contra la lectura simplista que últimament s’està fent de Companys. Rehabilitació personal que passa per l’anulació del consell de guerra, celebrat per un tribunal no legítim i sense cap garantia jurídica, i que per fi el govern de la Generalitat (no sé que pensaran els de la casa gran i la porta petita) està liderant com assumpte propi. Recuperació de la memòria històrica per poder passar pàgina, sense cap ànim de revenja però sabent el que va passar i amb els morts enterrats decentment.